Encalçant el sol ponent

 

Sé prou que els meus vespres d'estiu no serien el mateix si no tingués l'opció d'escapar una estona per agafar aire i esbargir-me de les cabòries. Necessito fugir de la soledat relativa dins les quatre parets que m'envolten a casa per retrobar-me en la soledat conscient del fer camí a l'aire lliure. 

M'agrada sortir a encalçar el sol ponent i sentir-me respirar, conscient que no l'atraparé mai. O endevinar-lo rere els núvols en dies grisos. M'agrada sentir-me el cor palpitant mentre trepitjo amb fermesa el camí. M'agrada anar sumant passes endavant mentre el meu cap fuig imprevisiblement enllà. Perquè aquests instants em regalen motius, raons, inspiració i vida. Segurament la clau de tot és mirar de saber gaudir de la grandesa de les coses petites que ens envolten.

No busco grans metes. Només sentir-me viva i reconciliar-me amb les meves contradiccions. Mai no he buscat la perfecció en res, només tenir reptes per anar sumant i per continuar fent camí en la meva soledat ben acompanyada. No és això, de fet, el que ens fa sentir plens? Sentir-nos créixer com a individus mentre compartim etapes del camí i fem via en paral·lel amb els nostres. Tot s'ha de dir, però: la majoria de les  vegades caminem plegats, confluint i compartint delits i neguits. Sempre va bé tenir algú al costat que t'impedeixi caure quan ensopegues o que et previngui d'un mal pas. Per això encara gaudeixo més de les meves passejades quan la soledat és compartida amb la família.

Carpe diem!

 

 

 

 Lluís Llach. "Arran de terra"

 

 

 

 

14 primaveres

Deu de juliol. Miro enrere i et veig, acabada de néixer, als meus braços. Vas voler fer-ne via de treure el nas al món, decidida com sempre has estat. Acabaves de convertir en Roger, oficialment, en germà gran. Aquest germà que adores, en qui t'emmiralles  i amb qui comparteixes confidències, i que era immensament feliç de veure't i abraçar-te. Ja podia presumir de germaneta! Eren les deu i set minuts d'un deu de juliol fresquet quan vas obrir els ulls al món. I en un tres i no res et vaig tenir als braços: menudeta, cara rodona, dits llargs i ungles perfectes. Reposaves plàcidament. La meva Jana. La nostra Jana. Poc a poc vam anar descobrint un remolí de vitalitat i il·lusió que se'ns ha anat fent gran. Ja no ets una nena, però mantens l'essència del que sempre t'ha definit: inquietud, simpatia, sociabilitat, implicació generositat, alegria, responsabilitat... També tens, òbviament, les teves cosetes, només faltaria! I algunes se t'accentuen per l'adolescència. Però en el balanç continuen guanyant les virtuts que et fan tan especial i estimada. Segur que sabràs mantenir el magnetisme de la teva personalitat sense deixar de ser mai tu: ferma i decidida, però sempre atenta als que t'envolten.

Per molts anys, filla! T'estimem.

Txarango i Judit Neddermann, "Compta amb mi"

18+1

Per molts anys, Roger!

Avui en sumes un més a la teva majoria d’edat amb prou feines usada. L’any de la pandèmia no ens ho ha posat fàcil... Però, tot i així, tu has superat amb escreix la prova: fa dos dies que has tancat el teu primer any d’universitari, un curs híbrid i estrany en què amb prou feines has pogut tastar què representa aquest pas. Però te n’has sortit, i molt bé, malgrat les incerteses, els sacrificis i un panorama a priori poc estimulant. Has après molt més del que et penses! N’estem orgullosos. I ara que ja has enfilat bé el camí i les perspectives són diferents, no tenim cap dubte que al proper curs encara li trauràs més suc! A les aules i, sobretot, a la vida que t’espera (a Barcelona, a l’Empordà o a on sigui).

Tens altres reptes per assolir o per embastar, si més no. Sempre n'hi haurà. Són reptes teus, i ben teus, però t’hi continuarem fent costat.

Mentrestant, ara i sempre, treballa per les teves il·lusions, continua formant-te, gaudeix dels amics i de la família, esforça’t, sigues agraït pel que tens i lluita pel que vols!

La vida no és un regal, però s’ha de saber viure com si ho fos i treure-li tot el suc. Endavant, sempre sumant!

2 de juliol de 2021

Txarango,"No deixis de caminar"

Adeu, floretes!

Aquests dies em toca de dir-vos adeu,  a vosaltres, les meves floretes d'aquest curs, als putxinel·lis que heu hagut d'aprendre amb mi aquest any estrany. Un parèntesi fins al curs vinent, en què espero tornar a ensopegar amb vosaltres pels passadissos del nostre "submarí" del Monturiol... Ara us toca gaudir d'un descans ben merescut, I continuar fent camí, sempre endavant!

 Gràcies per tot el que m'heu ensenyat. Perquè, ja m'ho heu sentit dir prou vegades, jo he après al vostre costat tant o més del que espero que vosaltres hagueu après al meu. Espero que més enllà de les normes d'accentuació, les característiques dels textos explicatius, les categories gramaticals o la interpretació dels enunciats, us hagueu quedat, sobretot, amb les ganes d'aprendre, de descobrir, de potenciar els vostres punts forts i de superar els vostres punts dèbils. I que hagueu descobert la riquesa de viure i conviure amb la diversitat, amb maneres de fer diverses, amb dies bons i dies dolents... En definitiva: que hagueu crescut com a persones civilitzades, respectuoses i amb criteri.

Seré feliç si un dia, temps a venir, m'atureu en qualsevol lloc i em recordeu que alguna cosa del que us he intentat transmetre a l'aula ha quedat en vosaltres i us ha servit per anar endavant.

Un petonàs (emmascarat) a tots i a totes!

(Mentre esperem veure'ns les cares algun dia, més proper que llunyà)

"Compta amb mi" Txarango i Judit Neddermann

Trencadís

El meu jo és fet d'un trencadís

de clams xiuxiuejats amb la veu nua,

d'arestes de la vida que em brolla

enmig de silencis eixordadors.

El meu jo és fet d'acceptacions,

de certeses, dubtes, precs i renúncies,

de les fiblades punyents de la vida

i de dolors, balsàmics o de fel.

El meu jo és cosit de bocinets,

sang que flueix, rebel o resignada,

de carn madura que silent s'esqueixa,

glopada dels sentits ennuegats.

La meva vida pot tenir del blau

tots els matisos i més, sense fronteres,

o pot ser el paradigma dels grisos.

EXISTÈNCIA:

Conjugació imperfecta del viure,

declinació de l'ara i l'aquí.

(juny 2021)

Blaumut, 0001, "Ara, aquí, present"