Tu, la nostra Jana, ja no ets una nena. I fas camí gairebé sola, amb pas ferm, cap a una altra etapa: I ho fas sense deixar enrere uns valors que tens ben arrelats: el gaudi de les amistats, l’autoexigència, l’entusiasme i dedicació al teu esport, la lluïta per les teves metes, l’esperit crític, la sensibilitat i un llarg etcètera que no cal ressenyar. Als teus setze anys acabats d’estrenar a vegades ens sorprenen les teves reivindicacions, l’afany d’autosuficiència, certs brots de rebel·lia… Deus ser, sens dubte, allò que ara en diuen una dona empoderada… I ens enorgulleix, a l’hora que ens fa una miqueta de por. Però la por s’esvaeix amb els teus raonaments de persona madura i cabal.
De moment has acabat de manera brillant els teus estudis d’ESO. I has decidit sense cap vacil·lació el teu camí immediat en el batxillerat. Un camí que et tries tu i que segur que seguiràs de manera també brillant. Treu tot el suc a aquest estiu i agafa forces per als nous reptes que encararàs a partir de setembre. Gaudeix dels amics (que et surten de sota les pedres!), de la família, dels petits i grans moments… Riu, balla, canta, salta, xerra, observa…
Roger: tens nom de
persona lluitadora, de guerrer; i ho ets, segur. Com
ho eres només de néixer, dins aquell cos petit, petit, que s’afanyà
a créixer mogut per uns ulls inquiets delerosos d’empassar-se el món.
I. encara
que ara per ara, no has tingut grans
batalles a superar i
que no has tingut trasbalsos greus,
el camí no sempre ha estat ben planer. Dona
gràcies.La
vida és així.
Avui
en fas vint-i-un. Abans era el llindar de la majoria d’edat. De
fet, a mi encara em sembla raonable que sigui aquest el moment de
començar a considerar-te adult: has tingut més temps de situar-te
en el món, de saber qui ets i cap a on vas, d’entendre de què va
la vida adulta, de prendre consciència de la transcendència de les
teves decisions... Ja has començat a valorar el que costa tenir un
sou, a no queixar-te de certs sacrificis, a entendre que no sempre es
pot tenir tot, que els detalls petits també són importants...
I
jo, com el teu pare, continuo acompanyant-te, una mica més apartada
ja, en el teu camí. I m’adono que l’orgull que sento en veure que la gran persona que ets no para de créixer.
Em
sento feliç veient-te feliç, gaudint dels molts amics que has fet
en els teus anys d’estudis i del fet de ser un far per a la teva
germana, amb qui mantens intacta la complicitat que sempre us hem
admirat el papa i jo.
Aviat
encararàs el darrer any d’estudis. I tornaràs a ser a una cruïlla
important del teu camí. Estem ben convençuts que sabràs prendre
decisions encertades i lluitar pels teus propòsits. Sort i encerts,
però, per sobre de tot, lluïta!
