L'espera es dilata i l'objectiu mai no s'acaba de deixar atrapar. I tu bufes, com si fer-ho servís per res més que per deixar anar el llast de la impotència. Encara no has après -ni tindràs, previsiblement, temps de fer-ho- que la paciència pot ser una bona companyia. Però ara que ja tens dues edats, i no una, saps estrafer la teva impaciència pueril i fins entabanar-te a tu mateixa per poc que badis.

Atribueixen a John Lennon la frase que diu que la vida és allò que passa mentre estàs ocupat fent altres plans. I tu, mentre taral·leges "Imagine",  just ara comences a adonar-te que potser és cert i que has perdut massa temps. I d'aquí et venen les presses per recuperar el temps perdut i per fer tots els cims que se't posin per davant. 

Tanmateix, la frisança descontrolada donarà pas a la serenor, perquè entendràs que, en la vida, després d'una espera sempre en ve una altra; i que els objectius que perseguim són el testimoni d'una inacabable cursa de relleus. Segurament aquí rau l'imponderable pes del sentit de la vida...

John Lennon, "Imagine"