22 de juliol del 2022

Trencaclosques


Pacientment, ella fa punta al llapis

mentre se’t desafina la memòria

ara que tots aquests teus fulls en blanc

ja no són promeses, sinó mer oblit.


I tu escrius atropellades les hores

quan t'eixuga, amorosa, la tinta

que s'escampa, tan tossuda i rebel,

fugint desbocada dels records fingits.


Embasteu, d'una en una, paraules

per escriure a quatre mans el dietari

sense perdre mai, si pot ser, el fil.


I tu, mentrestant, parles i t’enllustres

les sabates de les rutes perdudes,

que ha mig esborrat la pols dels camins.


I encara encaixes, si us plau o per força,

les peces d'aquell immens trencaclosques.

Mires el rellotge a cada minut,

però les busques corren ara enrere

perquè no saps donar corda a les hores.


Plegats, aneu posant, poc a poc, pell morta

a totes les velles i noves crostes

mentre es van trenant nous records boirosos

amb cabdells plens de veritats perdudes

i el relat sagaç de farses viscudes...


(Recitat a la nit de Poesia d"Avinyonet de Puigventós el 21 de juliol de 2022)


10 de juliol del 2022

Quinze

I avui, deu de juliol, entres en els teus quinze. Quinze estius. I continues irradiant alegria per on passes. El matí que vas néixer era un dimarts fresquet i ennuvolat, una petita treva en aquell juliol. Vas decidir fer-ho fàcil i et vas afanyar a obrir els ulls al món. A les deu i set minuts del deu de juliol et tenia ja als braços, com una nineta. I en Roger se'ns va fer gran de cop. Ja tenia la germaneta que havia demanat i la mirada se li fonia quan et va veure, tan petiteta i delicada. Tenia, justos, cinc anys i vuit dies. Ell també ens havia arribat amb el juliol. De ben segur, el millor regal per a ell, que no ha deixat de fer-te costat mai des del primer dia i que ja saps segur que sempre és a prop teu per vetllar per tu. 

Els primers quize anys són una etapa bonica, d'aprenentatges continuats que ajuden a refermar la personalitat. I tu, de personalitat en tens! I d'intel·ligència, amics, simpatia, idees, ambicions, generositat, il·lusió... Però la vida que t'espera està oberta a molts més aprenentatges, essencials, que t'ajudaran a volar sola més endavant. Mentrestant ja has après a ser tu, sense por, i a fer-te estimar. Trepitges amb fermesa (a vegades massa i tot), però amb sensibilitat.

A partir d'ara patiràs per altres coses, descobriràs noves sensacions, voldràs córrer -potser- més del compte, t'equivocaràs i, inevitablement, voldràs començar a volar. Només et demanem que segueixis com fins ara i que tinguis els somnis més alts, però sense deixar mai de tocar de peus a terra.

Per molts anys, Jana!


Stevie Wonder, "You Are The Sunshine Of My Live"

3 de juliol del 2022

2 de juliol (i ja en sumem vint...)



Diuen els tòpics (i el sentit comú) que els fills s'han d'educar donant-los ales perquè en el moment que toqui emprenguin sols el vol. El procés per arribar a aquest punt és un camí fet a cegues en què pares i fills compartim aprenentatges: mentre uns aprenem a ser pares, els altres apreneu a ser fills i, sobretot, a ser persones. 
Vull creure que ara que fas vint anys, aquesta primera fase de creixement ja està més que superada i que ens n'hem sortit prou bé. Veure't a tu i l'entorn que t'envolta ens ho demostra. Tu, de fet, ja fa molt temps que vas començar a fer el teu camí. Però les circumstàncies de la vida, amb una pandèmia aixafaguitarres pel mig, han fet que no hagi estat fins aquest any (o fins aquest curs, que encara comptem les etapes així) que has aixecat de veritat el vol. Ho has fet gaudint, vivint moments d'alegries immenses, d'amistats noves i intenses, d'experiències plenes. També has tingut instants de decepció o de dolor. Però aquest contrapunt dolorós és necessari, ja ho entendràs, per viure amb més intensitat encara els instants plaents.  

Segueix endavant amb pas ferm i decidit i no tinguis por de viure. És el teu moment i ara et toca a tu. Aixeca el vol. Sense por: nosaltres serem a un costat per si ens necessites, ja ho saps. 

Estem molt orgullosos de l'home en què t'has convertit.
T'estimem!