19 de juliol del 2013

Granada / Sevilla... Figueres / Roses ?!

Continua quedant-me més a prop la frontera que Granada... Ho deia, metafòricament, fa uns dies; la literalitat en aquest cas és sobrera. Sóc catalana, m'estimo la meva terra i estic convençuda que cal defensar-ne la cultura,  la gent, la dignitat i la identitat. No ho puc concebre de cap altra manera, sense que això suposi, en cap cas, menystenir o trepitjar les dels altres.
Han passat uns dies i reitero l'evidència: sóc més a prop de la frontera que de Granada. I, malgrat tot, l'esperpent quotidià es va presentar ahir a casa en forma de multa de trànsit per, pressumptament, haver estacionat el meu cotxe "sobre las aceras" d'un carrer de Sevilla el mes passat. Una infracció lleu com qualsevol altra. Només que, a dia d'avui, no m'han hagut de multar mai per aquest motiu... i no havia de ser aquesta l'excepció que confirmés la regla: aquell dia i a aquella hora, el meu cotxe reposava al costat de l'institut de Roses on treballo, a encara no 20 quilòmetres de la meva ciutat de Figueres
i a més de 1100 quilòmetres de distància de les ribes del Guadalquivir!
Òbviament, era un error... previsiblement humà.

10 de juliol del 2013

I avui li toca a la meva petita Jana

6 anyets ben farcits d'energia, curiositat, ganes d'aprendre i alegria! 6 anyets d'una presència que tot ho omple i tot ho remou. 
La Jana va  arribar a aquest món amb pressa un dia fresquet de juliol, sense donar-me gaire guerra. Va néixer a les 10.07 h del 10 del 07.  Era petitona i rosadeta i en recordo especialment les ungletes de les mans perquè semblava que duia la manicura feta. Tot un presagi, perquè és una nena presumida i curosa. La Jana va completar la nostra petita família, i de cop en Roger -que tot just estrenava els seus cinc anys- se'ns va fer gran  i  va poder tenir aquella germaneta que tant havia desitjat! I els seus pares, pel mateix preu, vam adquirir una nova responsabilitat, embolcallada d'una felicitat gens fingida. Veure'ls créixer i aprendre plegats és tot un luxe i un repte enriquidor per a tots plegats. És cert que tornaven les nits que havíem de dormir de pressa i, encara que sembli mentida, de nou les incerteses dels pares novells... però amb la relativització que et permet el fet de repetir experiència tot fa de més bon passar.
No hi ha cap dubte que cada persona és un món: la nostra Jana és una noieta amb personalitat i caràcter, però amorosa i petonera. I avui el primer regal ja ens l'ha fet ella amarant-nos d'abraçades i petons de bon matí.


PER MOLTS ANYS, JANA!

2 de juliol del 2013

11 anys!



Avui fa onze anys que en Roger em va canviar definitivament la vida. Va arribar a aquest món i em va regalar la il·lusió i la responsabilitat més immenses que es poden sentir, aíxí, d'un plegat, i sense marxa enrere, amb totes les pors i totes les incerteses de bracet. Però no em puc queixar: tinc la sort que el meu fill m'ho està posant molt fàcil per fer de mare i me'n fa sentir orgullosa cada dia. 
En aquest camí, tots dos, amb la complicitat del seu pare i la seva germaneta, estem aprenent molt... i el que ens queda!
PER MOLTS ANYS, ROGER!