Avui
fa onze anys que en Roger em va canviar definitivament la vida. Va
arribar a aquest món i em va regalar la il·lusió i la responsabilitat
més immenses que es poden sentir, aíxí, d'un plegat, i sense marxa
enrere, amb totes les pors i totes les incerteses de bracet. Però no em
puc queixar: tinc la sort que el meu fill m'ho està posant molt fàcil
per fer de mare i me'n fa sentir orgullosa cada dia.
En aquest camí,
tots dos, amb la complicitat del seu pare i la seva germaneta, estem
aprenent molt... i el que ens queda!
PER MOLTS ANYS, ROGER!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada