28 de maig del 2013

Petites lliçons

Us asseguro que no tinc cap pretensió de posar-me transcendental ni de donar lliçons de res, sinó tot el contrari: només intento entendre...Perquè fa uns dies que el comportament d'alguns adults a priori ben educats, ponderats i amb sentit comú del meu entorn m'està decebent. Quan fallen les formes més elementals o no es diuen les coses com i quan cal et pots sentir dolgut i menystingut, encara que pots acabar pensant que tots tenim mals dies o que, de vegades, l'empatia és una facultat massa difícil de conrear. D'acord. Amb tot, com que sóc humana i tinc sentiments, no puc -ni vull- evitar sentir-me decebuda. Ja em passarà, però ara com ara, és el que sento.

És clar que, per sort meva i dels que m'envolten, cada dia hi ha personetes que, sense grans pretensions ni fer escarafalls, em reconcilien amb els meus congèneres. Només en citaré dos exemples, que em reconforten aquests dies. El primer, a la feina: 35 alumnes de 2n cicle d'ESO del meu institut han participat voluntàriament i de manera entusiasta en un projecte de lectura en veu alta a les escoles de primària de Roses i Palau-saverdera. Un 10 per a tots ells, que han trobat temps, esgarrapant-lo als seus escassos espais d'oci -sovint els més participatius són els més ocupats!-, per fer realitat una experiència ben enriquidora per a uns i altres. El segon exemple em toca de més a prop encara i me'n sento ben cofoia: els companys de classe del meu fill Roger, de 5è de primària han tingut la iniciativa, tots solets, de treure algun cèntim de les seves guardioles per fer possible que un company amb dificultats socioeconòmiques evidents pugui participar a la sortida de fi de curs amb tota la resta del grup. No ha estat un acte de caritat, sinó un regal. I no li regalen només la sortida, sinó també el dinar i l'esmorzar. I com que tots s'han gratat la butxaca (la seva!), a més els quedarà un bon romanent que han volgut guardar per al curs vinent, per anar fent pot i cobrir eventualitats com aquesta.
Molt sovint la mainada ens supera... Per sort!



23 de maig del 2013

Conceptes... educatius?

Una amiga professora de Zamora m'ha enviat un correu d'aquells que ens fan gràcia (per no plorar) als del gremi... N'hem parlat moltes vegades: la dèria de cada govern que passa de deixar petjada fa molt de mal; la qüestió és marejar la perdiu canviant el nom de les coses, inventant sigles noves per a vells conceptes i oblidant la necessitat d'implicació, consensos, sentit comú i estabilitat si realment interessa que la tasca dels docents sigui efectiva i el sistema funcioni. De miracles, avui dia, no en fan ni a Lourdes!
Es veu que el "progressa adequadament" va causar danys estructurals, i no tan sols en una generació d'aprenents desorientats i de progenitors encara més perduts, sinó en la manera de fer i de pensar de tots aquells que s'ho van creure massa.
Potser comença a ser hora de dir les coses pel seu nom, no?

Bé: aquí us ho deixo... I que ningú no se m'ofengui, que riure's de les misèries pròpies sempre va bé!

Esto es para reirnos......por no llorar.....Ante la complejidad que ha adquirido el vocabulario en el ámbito de la enseñanza desde la llegada de la LOGSE, LOCE, LOE y demás idiotec... planes de estudios, aquí podemos encontrar un diccionario de ayuda para entender el significado de algunos términos importantes:


  • ADAPTACIÓN CURRICULAR: Dar libros de primaria a los alumnos de secundaria.
    ADAPTACIÓN CURRICULAR INDIVIDUALIZADA: Dar libros de primaria a alumnos de secundaria (pero uno diferente a cada alumno).
  • ATENCIÓN A LA DIVERSIDAD: Dedicar más tiempo a los que no sirven para estudiar que a los que sí que sirven. 
  • EVALUACIÓN INICIAL: Test que se hace al principio del curso que sirve para que el profesor constate que los alumnos no saben nada.
  • COMPETENCIAS BÁSICAS: Saber hacer la O con un canuto.
  • CURRÍCULUM: Programa, plan de estudios, pero en latín que queda más guay.
  • NIVEL EDUCATIVO: Curso.
  • UNIDAD DIDÁCTICA: Lección, tema.ACTIVIDAD DE ENSEÑANZA-APRENDIZAJE: Ejercicio.
  • DIVERSIFICACIÓN: Alumnos que van justitos o directamente gandules. A veces también se incluyen pre-delincuentes.
  • TEMAS TRANSVERSALES: Intentar que los alumnos no se droguen, no atropellen abuelas con la moto y no tengan relaciones sexuales sin protección.
  • ESCUELA INCLUSIVA: Poner las manzanas sanas y las podridas en el mismo saco. La finalidad es que las podridas se vuelvan sanas, pero el resultado acaba siendo que muchas buenas se vuelven podridas.
    ESTABLECER UNA RELACIÓN DE ENSEÑANZA-APRENDIZAJE: Dar clase.  
  • GRADUADO EN EDUCACIÓN SECUNDARIA: Papel en DIN A-3 que puede servir para decorar.
  • MEDIACIÓN: Intentar que un alumno le devuelva a otro el MP3 que le ha mangado.
  • CONSTRUCTIVISMO: Secta fanática y peligrosa (como se ha demostrado) que afirma que los chavales aprenden las cosas por ellos mismos.
  • PEDAGOGÍA: Brujería disfrazada de medicina. Pseudociencia tan ignorante que ignora su propia ignorancia.
  • POLIVALENCIA CURRICULAR: Fenómeno que se da cuando un profesor de ciencias da clases de sociales.
    PONER A LOS ALUMNOS EN SITUACIÓN DE ENSEÑANZA-APRENDIZAJE: Hacer que se sienten y que se callen.
  • 3º DE ESO: 1º de BUP pero mucho más fácil.
  • 1º DE CARRERA: 3º de BUP y COU en un solo año. Se hace en la universidad.
  • P.C.P.I: Refugium pecatorum (refugio de los pecadores). Lugar para adolescentes en edad laboral.
  • PRÁCTICA REFLEXIVA: Preparar las clases antes de darlas.
    PROYECTO CURRICULAR: Armario muy grande y con muchos papeles que se abre una vez al año cuando viene el inspector.
    RELACIONES POSITIVAS EN EL AULA: Contar hasta 10 y respirar hondo para reprimir las ganas de insultar o pegar a un alumno.
  • SALUD Y BIENESTAR DEL PROFESORADO: No acabar encerrado en un manicomio y prescindir de los servicios del foniatra.
    NUEVAS TECNOLOGÍAS: Informática.
  • TIC: Informática (cuando ya te has cansado de decir "nuevas tecnologías").

14 de maig del 2013

Perdre l'erma... o perdre l'esma?

Diu Josep Ramoneda (v. La izquierda necesaria. Barcelona, RBA, 2012) que ens cal l'esquerra, però constata l'obvietat, decebedora, que ara com ara es troba fora de lloc...
Sí, d’acord, l’esquerra sembla incapaç de refer el seu esquelet malmès enmig de tants savis que no s’estan de dir-li de quin mal hade morir,  quin remei ha d’ingerir -si és que hi ha cap possibilitat de rehabilitació- o si hi ha antídot per al verí que l'emmetzina. I mentre decideix si opta per la medicina convencional (obsoleta?), l’acupuntura (mama, por!) o deixar que la natura faci el seu curs, es va deixatant, marejada de no saber on va, o a la deriva de tan marejada; espantada perquè molts la volen en fase terminal i no hi veuen pal·liatius i perquè, de fet,  no es deu acabar de creure que això seu tingui remei. 
Ai, senyor! Un malalt que no acaba de saber si es vol curar i que fa un via crucis de teràpies contradictòries que l’apropen més al nínxol que no pas a augmentar-li l’esperança de vida... Si més no, a ulls dels experts opinadors que sempre hi posen cullerada.
Però potser que deixem que el malalt recuperi forces (que, més tard o més d’hora, ho farà), mentre fem el cor fort davant l’alternativa. Alternativa?  Quina? Les polítiques de dretes que estem vivint no són polítiques, són una deriva sense rumb, un aparador per vendre fum i anar-se fent l’orni mentre se’ns  desfan com castells de sorra els guanys de tants anys de lluita per una societat més igualitària.

13 de maig del 2013

Criteris... científics? (Carta al DdG del 19 de maig)

Divendres passat no vaig poder evitar la pell de gallina i les llàgrimes als ulls mentre escoltava la ràdio tot conduint: el fill català d'un parlant nadiu del flamant "LAPAPYP" feia notar que, mentre els parlants del "LAPAO" tenen darrere una comunitat lingüística prou sòlida d'uns quants milions de parlants capaços de riure-se'n del greu despropòsit perpetrat pel govern de torn, els pobres 6.000 parlants de l'aragonès veuen cavar la seva tomba definitiva.

N'hi ha que parlen de neofatxes... Ehem... Ja em perdonareu, però aquest terme em costa de pair: per a mi els fatxes són fatxes i prou! I es veuen a venir de lluny. Però això, que, a priori, sembla que hauria de ser un avantatge, més aviat és un inconvenient; sobretot quan les seves bertranades múltiples ens amenitzen, dia sí, dia també, menyspreant la nostra intel·ligència i qualsevol interpel·lació al sentit comú. M'estalvio la tasca llastimosa de fer-ne un memoràndum perquè passo de la mala gaita a l'astorament, de l'astorament a la impotència, de la impotència al dolor... i sant tornem-hi! (en aquest ordre o qualsevol altre...)

És que no hi ha manera que ens deixin viure (i parlar) en pau?