28 de maig de 2013

Petites lliçons

Us asseguro que no tinc cap pretensió de posar-me transcendental ni de donar lliçons de res, sinó tot el contrari: només intento entendre...Perquè fa uns dies que el comportament d'alguns adults a priori ben educats, ponderats i amb sentit comú del meu entorn m'està decebent. Quan fallen les formes més elementals o no es diuen les coses com i quan cal et pots sentir dolgut i menystingut, encara que pots acabar pensant que tots tenim mals dies o que, de vegades, l'empatia és una facultat massa difícil de conrear. D'acord. Amb tot, com que sóc humana i tinc sentiments, no puc -ni vull- evitar sentir-me decebuda. Ja em passarà, però ara com ara, és el que sento.

És clar que, per sort meva i dels que m'envolten, cada dia hi ha personetes que, sense grans pretensions ni fer escarafalls, em reconcilien amb els meus congèneres. Només en citaré dos exemples, que em reconforten aquests dies. El primer, a la feina: 35 alumnes de 2n cicle d'ESO del meu institut han participat voluntàriament i de manera entusiasta en un projecte de lectura en veu alta a les escoles de primària de Roses i Palau-saverdera. Un 10 per a tots ells, que han trobat temps, esgarrapant-lo als seus escassos espais d'oci -sovint els més participatius són els més ocupats!-, per fer realitat una experiència ben enriquidora per a uns i altres. El segon exemple em toca de més a prop encara i me'n sento ben cofoia: els companys de classe del meu fill Roger, de 5è de primària han tingut la iniciativa, tots solets, de treure algun cèntim de les seves guardioles per fer possible que un company amb dificultats socioeconòmiques evidents pugui participar a la sortida de fi de curs amb tota la resta del grup. No ha estat un acte de caritat, sinó un regal. I no li regalen només la sortida, sinó també el dinar i l'esmorzar. I com que tots s'han gratat la butxaca (la seva!), a més els quedarà un bon romanent que han volgut guardar per al curs vinent, per anar fent pot i cobrir eventualitats com aquesta.
Molt sovint la mainada ens supera... Per sort!



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

I tu, què hi dius?