7 d’octubre del 2015

Amics (i cruïlles de camins...)



Camins...
Avui podria parlar de canvis, de reptes, de cruïlles... Però em ve més de gust fer un petit recés per parlar d'amistats i de col·legues; de gent que passa i de persones que romanen. De la vida que transcorre i dels que ens hi acompanyen, malgrat tot. 
Parlar d'amics no és fàcil. Tampoc no ho és marcar les línies que descriuen què és l'amistat. Probablement sovint usem amb poc criteri, o en una accepció massa superficial el concepte d'amistat. Tant se val. Hi ha amics de moltes menes i per a situacions diverses. Amics tangibles i amics virtuals (qui sap si més propers algunes vegades!). Amics que viuen a prop  i altres que SÓN prop nostre malgrat les distàncies.  I només uns poquets que fan, la major part de les vegades sense haver-s'ho proposat tan sols, mèrits per poder ser AMICS en majúscules. Sovint, aquests els descobrim en moments delicats. Ens acompanyen en els clarosbcurs i ens aporten llum. Altres vegades ens donen l'empenta que ens falta per decidir-nos a assumir reptes. Els col·legues també solen ajudar-nos en moments incerts. I ho fan sense esperar massa a canvi. I sense retrets, ni males cares. Ens acompanyen i ens refermen en les nostres decisions. Però, si cal, també són capaços de fer-nos tocar de peus a terra.
Persones que formen part, malgrat la distància física o temporal, del nostre devenir. Gent que contribueix -i no pas poc!- a fer-nos ser com som.
A tots ells i elles: gràcies! 

I em ve de gust dir gràcies escoltant aquesta música que em reconforta...