31 de desembre del 2023

Dinar de cap d'any

La taula tot just mig parada, l'àpat compartit amb el pes de les absències -les permanents i les momentànies-, el blanc i negre dels records que pesen i dels oblits volàtils i els set colors de les certeses imperioses i de les il·lusions que ens fan viure... Un altre cap d'any.

Ens tornarem a trobar i abraçarem, sense fer-li gaire lloc, la nostàlgia. Parlarem dels propòsits acomplerts i dels reptes que ens venen, dels projectes que ja prenen forma i de metes que ni coneixem. Aquest any no hi haurà canelons, però ens farem companyia i ens escalfarem cos i ànima amb l'escudella de la mare.

 I brindarem, amb la copa plena o no, pels que hi som i pels absents.

FELIÇ ANY NOU!



Un núvol blanc



30 de desembre del 2023

Nadal 2023



 Si el cel ens esclafa i la vida ens pesa


Enllà dels xiprers ens empeny l’escalf

de somnis, promeses i de potsers

i l’abraçada tímidament còmplice

dels amics llunyans que se’ns fan presents.


Enllà d’uns murs que ens atrapen tothora

masteguem la força del mots silents

que ens bressolen quan la vida ens dol

i que ens redrecen en l’embat dels vents.


I enllà de l’eco dels batecs perduts

perviu la il·lusió dels aprenents

quan encarem la vida que s’esmuny

trepitjant el camí amb passos ben ferms.


Enllà del turment dels dies cendrosos

hi ha a l’horitzó més albades somrients,

més tempestes per vèncer, més esculls,

i l’esclat de més dies avinents!


Nadal 2023
Joan Dausà, "Per nosaltres i els de dalt"

22 de desembre del 2023

Caminada


Enmig de l’ofec d’aquest dia gris 

he pres aire més enllà dels xiprers

i he atrapat el sol tebi de tarda

que fugia lent picant-me l’ullet 

entre les branques despullades,

delerós ja d’arribar a ponent.


Acotxada per tots els meus silencis

i pel crec-crec persistent del trepig

he anat seguint el camí del meus passos

amb el desig va que no tingués fi

i no acabés d’arribar a la meta

per poder anar allargant el goig

de la caminada sola i serena…

2 de desembre del 2023

Encara Fabra. Acte a Atenea



Pompeu Fabra va morir el dia de Nadal de 1948. Per tant, aquest mes farà 75 anys de la seva mort.

Per aquest motiu vam pensar d’organitzar un acte per parlar-ne, per debatre sobre el seu llegat o la vigència de l’obra de normativització que va emprendre… o per desbarrar sobre els ets i uts de la llengua actual.

Durant totes aquestes dècades s’han anat repetint els debats entorn al model de llengua. Res de nou. De fet, les darreres dècades del segle XIX la premsa ja reflectia les polèmiques entre els partidaris del català “que ara es parla”  (Frederic Soler (Pitarra) i altres com ell) i els academicistes més conservadors. En un context ben diferent, certament, en què el català era la llengua pròpia, ben lluny de la pluralitat lingüística de la Catalunya actual i dels efectes de la globalització.


Avui no crèiem pas que volguessin fer un repàs dels estira-i-arronsa que hi ha hagut, hi ha i continuarà havent-hi… Però he volgut introduir l’acte picant l’ullet a l’actualitat i rememorant el posicionament, després de molt de temps sense dir-ne res, de l’IEC davant de l’ús del plural masculí genèric (per mirar de posar cert ordre al desgavell de la llengua “inclusiva”) o la polèmica generada aquesta setmana mateixa davant d’alguna de les propostes de neologismes a incorporar al diccionari normatiu. 

El cert és que mentre la llengua sigui viva, hi haurà debat. I els nostres ponents d’avui hi han estat d’acord.

Us els presentem:

Jordi Ginebra: Gramàtic i catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili. Deixeble de Joan Solà.  Una part important de la seva recerca acadèmica ha estat dedicada a l’obra de Pompeu Fabra. L’any 2018 va ser comissari de l’any Fabra

Rosa Estopà: Professora del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF. Ha centrat la seva recerca en el camp de la terminologia, la neologia i la lexicografia. Deixebla de Teresa Cabré. Actualment és  directora de la Càtedra Pompeu Fabra.

Pau Vidal:   Filòleg, corrector, traductor i escriptor.  Ha destacat com a traductor d’Andrea Camilleri i com a autor o coautor de diversos llibres dedicats a la nostra llengua, entre els quals, per citar-ne només alguns, podríem recordar 100 insults imprescindibles. Dels cretins, tòtiles i poca-soltes a les putes i la seva descendència (2014),  Corregir mata (2020) o El llibre del Paraulògic (2022). A “X” (abans conegut com a twitter), si encara no n’heu fugit, us animo a seguir en @pauetvidal, que sempre ens fa trencar el cap amb fils interessantíssims on ens convida a reflexionar sobre la llengua a partir d’exemples  que ens proposa d’analitzar.


El títol de l’acte d’avui  era “ENCARA FABRA”.  L’hem plantejat com una oració declarativa (una constatació) però també el podríem haver plantejat com una exclamació (Encara Fabra!) o com una interrogativa (Encara Fabra?).

I hem deixat que cada un d’ells l’interpretés a la seva manera.



18 d’octubre del 2023

En safata de plata


En safata de plata em serveix la nit la badia, 

en vànova de seda acull la llum de lluna.

En vànova de seda brodada de pampallugues

acotxa la fosca que engoleix la nit.

Callada  i quieta és ara la dansa

que adorm els meus batecs en  la nit serena.

En safata de plata se m'enduen els somnis…

12 d’octubre del 2023

Didàctica gens endogàmica

Veig a venir que em ficaré a la boca del llop. Però tant se me'n dona. Necessito picar el crostó a més d'un del meu gremi. Perquè no hi ha dia que no llegeixi en algun post o comentari a les xarxes arguments d'aquells que em fan passar vergonya i em sulfuren a parts iguals de docents que no tenen cap pudícia a l'hora de mostrar les seves mancances... Certament no hi ha cap gremi que vagi sobrat d'autocrítica: el dels docents tampoc. Som incorregibles: ens omplim la boca dels vicis, febleses, incompetència i superficialitat del nostre alumnat. Però massa sovint ens n'oblidem que no som aliens a la imperfecció.

El reguitzell de temes, queixes, preguntes, dubtes (existencials, o no) i comentaris va variant segons l'època de l'any, l'alçada del mes, la convocatòria d'oposicions vigent o el currículum que toqui aplicar. Però, sigui com sigui, sempre trobem perles de tota mena, gruix i color. I l'evidència, terrible i desoladora, que hi ha massa mestres i professors que no saben llegir (o no ho fan pel motiu que sigui); que pregunten per sistema sense fer el més mínim esforç per pensar (de manera crítica, o no); que escriuen a raig sense tenir la més mínima cura de la correcció ortogràfica i gramatical (i, en tot cas, sempre culpen el teclat, el corrector o la susceptibilitat dels altres de la seva poca traça). Aquests, i altres espècimens diversos, donarien per llargues disquisicions.

És clar que me'n podria ben estar de veure i llegir segons quines misèries, però he de dir que hi ha dies que m'ho agafo com un entrenament: poso a prova la meva paciència i capacitat de resistir absurditats. D'altres vegades em va bé per recordar-me allò tan repetit que el menys comú dels sentits és el sentit comú. 

Us en faré només cinc cèntims. Imaginem-nos que s'apropa final de mes. Una de les preguntes estrella (sempre al podi) en els grups de les xarxes és si els del banc tal o la caixa qual ja han cobrat. I ja s'ha convertit en tradició que s'afegeixin a la "festa" els que ho demanen amb ironia per fer bullir l'olla. El capítol de les nòmines, retencions, complements, endarreriments, triennis, estadis i pagues extres sempre anima el corral.

Una altra pregunta de podi és la de tots aquells que, a falta de bola de vidre, esperen trobar vidents que els diguin quan els cridaran per treballar o quan durarà la substitució que fan. I que no hi ha manera que s'esforcin a entendre com funciona una borsa de treball on, inevitablement, s'han de produir baixes per malalties, permisos, llicències, jubilacions o defuncions perquè es generin substitucions a cobrir.

Tenim també l'immens grup dels que llegeixen "d'oïda"; és a dir, els que fan córrer informacions a partir de rumors sense contrastar. Aquests sempre troben acòlits que ajuden a generar alarmisme. I tan fàcil que seria buscar la informació on toca i llegir-la amb calma! Després, és clar, ens queixem que els nostres alumnes no llegeixen! Mandra? desídia? Incapacitat per fer una cerca i documentar-nos en els canals adequats?

Però quan es fan oposicions arribem al súmmum de tot plegat. Perquè, és clar, es veu que és estranyíssim que en un tribunal aprovi més gent que en el del costat. I perquè hi ha un munt de gent molt ofesa perquè han treballat molt i ho han fet tot perfecte, però no els han aprovat. Que estrany, perquè als instituts en tots els grups sempre hi ha exactament i indefectiblement el mateix percentatge d'aprovats. I, ja se sap, tots els alumnes que treballen sempre tenen deus! Per no dir com ens agrada corregir exàmens on els nostres estudiants es limiten a repetir com lloros la teoria que han memoritzat amb punts i comes sense un mínim de comprensió o assimilació dels continguts! Ai, no! oi? Però, en canvi, alguns pretenen que això sigui un mèrit per aprovar un examen de les oposicions. Un altre tòpic que mai no falla és el de comparar-se amb els altres i arribar inevitablement a la conclusió que hem estat víctimes d'un greuge.

En fi. La conclusió és senzilla: ens queden moltes lliçons per aprendre. Perquè no vivim en un món homogeni, ni tenim tots les mateixes aptituds, ni la mateixa sort, ni la mateixa capacitat de sacrifici, ni d'autocrítica. Ni les mateixes competències.

Per sort, però, he de dir que treballo envoltada de gent trempada que sap el que es fa i que es guanya el sou cada dia fent la feina amb criteri, sentit comú i esperit crític. Molts han treballat de valent per aconseguir una plaça que els permeti dedicar-se a la feina que els agrada de manera permanent. La majoria també han tingut la dosi de sort necessària perquè el treball de tants mesos no hagi resultat estèril. Però no tots. I sap greu. Amb tot, el consol és la seguretat que continuaran dedicant-se amb la mateixa intensitat a la seva vocació.

17 d’agost del 2023

Seguir el fil



Enmig dels dies d’estiu d’hores allargassades,

de la calor enganxosa que m’embofega fins a l’ànima,

i de la xafogor insolent que m’eclipsa el seny

enyoro encara la contundència dels consells vehements

que m’oferies sempre, desprès i ferm, a cap preu…


Ara només juguem a empaitar sentits en els teus mots,

mentre els atrapo al vol i apedaço els teus records,

feliç, simplement, que em segueixis una mica el fil

i siguis capaç d’estrafer l’Home que vas ser ahir

o de fer veure, resolut, que encara fas i desfàs.

(...)



"Un núvol blanc"

18 de juliol del 2023

L'hora violeta

 

I fent camí s’arriba, sense ni fer-ne esment,

a la terra promesa, a l’hora violeta.


A voltes no fem peu o se’ns escapa l’aire

i encalcem unicorns blaus o esquivem sirenes.


Fem camí penitents o amos dels nostres passos

mentre aixequem pols pels camins de la vida.


Remers a la deriva o timoners fiables

ara i adés ensenyant, sempre aprenent…


10 de juliol del 2023

Setze

Tu, la nostra Jana, ja no ets una nena. I fas camí gairebé sola, amb pas ferm, cap a una altra etapa: I ho fas sense deixar enrere uns valors que tens ben arrelats: el gaudi de les amistats, l’autoexigència, l’entusiasme i dedicació al teu esport, la lluïta per les teves metes, l’esperit crític, la sensibilitat i un llarg etcètera que no cal ressenyar. Als teus setze anys acabats d’estrenar a vegades ens sorprenen les teves reivindicacions, l’afany d’autosuficiència, certs brots de rebel·lia… Deus ser, sens dubte, allò que ara en diuen una dona empoderada… I ens enorgulleix, a l’hora que ens fa una miqueta de por. Però la por s’esvaeix amb els teus raonaments de persona madura i cabal.
De moment has acabat de manera brillant els teus estudis d’ESO. I has decidit sense cap vacil·lació el teu camí immediat en el batxillerat. Un camí que et tries tu i que segur que seguiràs de manera també brillant. 
Treu tot el suc a aquest estiu i agafa forces per als nous reptes que encararàs a partir de setembre. Gaudeix dels amics (que et surten de sota les pedres!), de la família, dels petits i grans moments… Riu, balla, canta, salta, xerra, observa…
Sigues sempre tu, l’esquellerinc de casa nostra!

Per molts anys, JANA!


Lve of Lesbian, "Fantastic Shine"


4 de juliol del 2023

Entre ser i no-ser

                                 

     En la incertesa grisa d'una presència

                   que se li va esvaint mentre es desarrela

sents la crida freda i silent d'un adéu

que, insolentment, es resisteix a ser breu.



I amb el baf feridor del seu jo mig distret

veus que es perd en una amnèsia rebel…



Viu estantís sota les branques despullades

per la força irreverent del seu hivern.

Les arrels que el mantenen dret es van desfent

a cada toc implacable de les campanes.



Es busca enmig dels llimbs d'una ombra fonedissa,

nàufrag al paradís entre el ser i el no-ser,

mentre tu prens els rems amb calma sol·lícita

perquè no arribi mai del naufragi el moment.



I retruny poderós l'eco: "Carpe diem!

o es riuran de tu tots els dies que has perdut:

s'esvairan promeses, afanys i volers,

deixatats en la pols del camí ja vençut!"



2 de juliol del 2023

Vint-i-un



Roger: tens nom de persona lluitadora, de guerrer; i ho ets, segur. Com ho eres només de néixer, dins aquell cos petit, petit, que s’afanyà a créixer mogut per uns ulls inquiets delerosos d’empassar-se el món. I. encara que ara per ara, no has tingut grans batalles a superar i que no has tingut trasbalsos greus, el camí no sempre ha estat ben planer. Dona gràcies. La vida és així.

Avui en fas vint-i-un. Abans era el llindar de la majoria d’edat. De fet, a mi encara em sembla raonable que sigui aquest el moment de començar a considerar-te adult: has tingut més temps de situar-te en el món, de saber qui ets i cap a on vas, d’entendre de què va la vida adulta, de prendre consciència de la transcendència de les teves decisions... Ja has començat a valorar el que costa tenir un sou, a no queixar-te de certs sacrificis, a entendre que no sempre es pot tenir tot, que els detalls petits també són importants...
I jo, com el teu pare, continuo acompanyant-te, una mica més apartada ja, en el teu camí. I m’adono que l’orgull que sento en veure que la gran persona que ets no para de créixer.
Em sento feliç veient-te feliç, gaudint dels molts amics que has fet en els teus anys d’estudis i del fet de ser un far per a la teva germana, amb qui mantens intacta la complicitat que sempre us hem admirat el papa i jo.
Aviat encararàs el darrer any d’estudis. I tornaràs a ser a una cruïlla important del teu camí. Estem ben convençuts que sabràs prendre decisions encertades i lluitar pels teus propòsits. Sort i encerts, però, per sobre de tot, lluïta!

Per molts anys, Roger!

Figueres, 2 de juliol de 2023.


"Happy birthday", U2

25 de març del 2023

Tebior

Si em deixo endur per l’afalac
incert d’uns mots que mai no em dius…
Si, en va, t’espero amatent…


Si somnio l’escalf fal·laç

dels teus braços massa esquius

quan hi ets però te’m fas absent,


és potser perquè sé que encara

m’estimes prou, des del silenci,

que vesteix la teva presència,


i disfressa d’indiferència

l’alè necessari, viu, tebi:

la companyia que em regales.



 "Un núvol blanc", Lluís Llach amb Judit Neddermann, Santi Balmes i Gemma Humet

19 de març del 2023

Vetlla

Decrepitud cruel que escrostones raó

i memòria viva... que esborres l’ahir...

Senectud insolent que deixates records

i ens transmudes en víctimes dels sentits consumits!


Potser perquè t’entestes a fer-te omnipresent:


Gaudeixo cada instant que em lleu de viure avui,

abans que no em fugin els temps encara fèrtils;

venço pors ancestrals amb antídots subtils

mentre et vetllo efluvis de deliris intrèpids.




23 de febrer del 2023

No soc STEM... i què?

Permeteu que em reivindiqui. A mi, i a totes les "desgraciades" com jo que no fem prou mèrits perquè se'ns consideri dones al dia. No patiu: ara mateix m'explico. Soc dona, mare, esposa, professional.... i compagino activitats diverses mentre intento no oblidar-me de mi mateixa. Però, és clar, no soc ni dona STEM, ni allò que s'entén tècnicament per "emprenedora". És a dir: soc dona de lletres, amb estudis de la branca humanística i em dedico a una feina tan poc engrescadora per als que se la miren des de fora com ser docent de secundària en centres públics (d'aquells d'alta complexitat, que en diuen) des de fa un bon grapat d'anys. 

I aquí ve el perquè de la meva reivindicació. Perquè creure que la feina que les meves companyes i jo (i tantíssimes altres!) fem cada dia no comporta altíssimes dosis de paciència, multidisciplinarietat, empatia, capacitat d'adaptació,  iniciativa i bla, bla, bla és, si més no, desconeixement, si no menyspreu flagrant. I perquè les humanitats i els coneixements que se'n deriven són fonamentals en la construcció de qualsevol saber i ens fan ser competents: ajuden a entendre, contextualitzar, explicar, situar (i un llarg etcètera) qualsevol altre coneixement. 

Així que, senyors i senyores: em reivindico sense vergonya. Perquè jo també em moc, m'actualitzo, aprenc, lluito, connecto, emprec,  treballo i, sobretot, aporto alguna cosa al meu entorn cada dia. O ho intento. Ni més ni menys que qualsevol de les ara idolatrades dones STEM, emprenedores i superwomen d'última generació. Sense complexos, perquè les humanitats també aporten a la vida i perquè la docència viscuda des de la vocació també és imprescindible. Amén.






29 de gener del 2023

Rèmores

En tots els àmbits de la vida hi ha persones que construeixen i que cohesionen, que fan fàcil fer camí, que utilitzen la memòria per avançar i amb qui es pot dialogar, discutir i discrepar.  I altres, tòxiques, que només miren enrere per fer retrets i que viuen en un "voler i doler" permanent. Hi ha gent corrent que suma i "savis" que resten. Hi ha gent que fa pedagogia i gent que fa demagògia. Per això és bo recordar que rèmora no és el mateix que memòria. I que mirar endavant no vol dir trair el passat: només vol dir anar posant pedres al mur i mirar de redreçar-lo perquè no caigui, a l'espera, això sempre, que algú que en sàpiga més i trobi mà d'obra s'arremangui per fer parets noves.

Mentrestant el lema hauria de ser: "viu i deixa viure", que no és el mateix que 'laissez faire, laissez passer".



24 de gener del 2023

Noves (i no tan noves) espècies urbanes

Segur que, per poc observadors que sigueu, tots us heu adonat de la proliferació creixent d'una nova espècie urbana que té com a hàbitat principal places i llocs cèntrics de moltes ciutats, grans o petites. No, no em refereixo als coloms que volen temeràriament arran de terra per molts racons de Figueres emulant escenes mítiques d'una pel·lícula de Hitchcock... Ni em refereixo tampoc als intrèpids i, sovint, irresponsablement ignorants del codi de circulació (i dels més elementals principis per tenir cura de la  seguretat pròpia i de l'aliena) conductors de patinets. Si més no, no m'hi refereixo globalment. Més aviat m'he fixat en una subespècie d'aquests darrers que conviu amb conductors de tota mena de VMP (vehicles de mobilitat personal) amb motor o sense, elèctrics o de gasolina, amb dues rodes o una, provistos o no de manillar... Tant li fa. Els uneix qualsevol mena de vehicle o artefacte que els serveixi per arribar en el mínim temps possible a la destinació proposada i el fet d'haver de passar estones d'espera al ras per manca d'un lloc prou digne on aixoplugar-se. Ja sabeu qui són, ara? Sí: els repartidors d'empreses de lliurament a domicili de menjars i altres productes que es veuen obligats a fer pinya per fer-se passar les penes i compartir, de ben segur, no poques peripècies i anècdotes generades per una feina que no admet anar xino-xano ni quan es tracta de repartir rotllets de primavera. La unió fa la força, diuen. I les penes compartides són de més bon passar. Deu ser això. Però també ens els fa més visibles, tant quan s'agrupen en el seu punt de trobada estratègic a la placeta baixa de la Rambla, com quan alguns ens intimiden o posen a prova els nostres reflexos amb maniobres de conducció gairebé suïcides. 
Però en això tampoc tenim l'exclusiva els figuerencs. Aquesta nova espècie prolifera en molts altres indrets. I sol tenir com a hàbitat preferit, ja ho he dit, monuments, places i espais cèntrics des d'on els és més fàcil arribar a destinacions que una trucada imprevisible els urgeix a conquerir.