Si em deixo endur per l’afalacincert d’uns mots que mai no em dius…Si, en va, t’espero amatent…
Si somnio l’escalf fal·laç
dels teus braços massa esquius
quan hi ets però te’m fas absent,
és potser perquè sé que encara
m’estimes prou, des del silenci,
que vesteix la teva presència,
i disfressa d’indiferència
l’alè necessari, viu, tebi:
la companyia que em regales.
"Un núvol blanc", Lluís Llach amb Judit Neddermann, Santi Balmes i Gemma Humet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada