(Als alumnes de 2n de BAT que pateixen -i fan patir- la imminència del final de curs)
Aquesta setmana de primavera enfredorida encetem abril. I es precipita la sensació que les corredisses de final de curs són inevitables (i tants dies que fa que us ho dic!). Us les haureu de tenir amb una indescriptible barreja de sensacions, desconcertants com la primavera, volubles com l'adolescència que viviu. Sentireu pànic, desconcert, mandra, inseguretat... On són les línies entre la futilitat i la transcendència?
Els esforços fets (i els no fets, ai las!) durant bona part del curs escolar us esguarden ara fixament i us fan prendre consciència -si us plau, per força- de la magnitud de la tragèdia o de la imminència de la recompensa. Nois i noies: acabeu d'encarar la recta final; queden poques forces i veure a prop la meta exigeix treure'n d'on no n'hi ha. Totes les curses de resistència acaben, malgrat el cansament dels corredors, amb un esprint final abans d'arribar exhausts a la línia d'arribada. Però ho fareu. Us refareu de l'esforç i sereu més forts. La vida adulta us espera amb totes les seves virtuts (i servituds!)
Lluís Llach, Viatge a Ítaca