28 de febrer del 2022

Presentació de "Trencadís"

 

Divendres passat Atenea em va acollir per fer-hi la presentació del meu petit poemari Trencadís. De fet, aquest llibret és un minúscul recull de reflexions breus en prosa i de versos imperfectes que, segurament, reflecteixen -si us plau o per força, una petitíssima part de mi. Si he de ser justa, he de confessar que sovint manllevo les paraules del meu alter poètic, algú amb qui convisc, comparteixo, discuteixo i, fins i tot, em barallo quan cal.

Diuen que el que escric és literatura del jo, sorgida de l'experiència. Segur que sí, sense obviar que l'experiència sorgeix d'allò que vivim, però també del que llegim, escoltem, sentim, imaginem, interpretem... Quan escric, soc jo i, alhora, no soc jo. 

Tornant al petit acte de divendres al Casino Menestral: mai no m'hauria imaginat viure un moment així. En un entorn proper i recollit les paraules sempre generoses de la Carme i l'Anna Maria em van afalagar un no dir. Sort de la mascareta, còmplice per ocultar en part l'enrojolament provocat per uns afalacs hiperbòlics i ben intencionats d'unes dones carregades de sensibilitat i saber fer. No podia tenir millors padrines! I ja se sap que les padrines sempre tendeixen a la sobreprotecció. Però també en saben molt d'encoratjar amb paraules balsàmiques.

Moltes gràcies a tots els que hi vau ser, tant físicament com d'esperit!


Us deixo aquí, de nou, els versos que donen nom a Trencadís: 


El meu jo és fet d'un trencadís

de clams xiuxiujats amb la veu nua,

d'arestes de la vida que em brolla

enmig de silencis eixordadors.


El meu jo és fet d'acceptacions,

de certeses, dubtes, precs i renúncies,

de les fiblades punyents de la vida

i de dolors, balsàmics o de fel.


El meu jo és cosit de bocinets,

sang que flueix, rebel o resignada,

de carn madura que silent s'esqueixa,

glopada dels sentits ennuegats.


La meva vida pot tenir del blau

tots els matisos i més, sense fronteres,

o pot ser el paradigma dels grisos.


EXISTÈNCIA:

Conjugació imperfecta del viure,

declinació de l'ara i l'aquí.



Judit Neddermann, "Nua"

6 de febrer del 2022

Trencadís. Presentació

 


Soc xerraire de mena. M’agrada la paraula. Escriure sempre m’ha costat una mica més. Estampar les paraules sobre paper  suposa una petita distància, sovint prou necessària. Una perspectiva mínima que ajuda -per sort!- a donar un temps breu de reflexió. Perquè la immediatesa de l’escriptura és minsament diferida. I l’automatisme sempre té un punt de falaç. I, es clar, veure negre sobre blanc el producte del que diem és un exercici d’autoreflexió que a vegades evita mals majors.

Amb tot, fa uns mesos em vaig decidir a aplegar alguns dels meus textos breus, proses i versos, en un recull sense pretensions, un trencadís de paraules i emocions viscudes o recreades, que presentaré entre amics el proper 25 de febrer. Us hi espero!