Soc xerraire de mena. M’agrada la paraula. Escriure sempre m’ha costat una mica més. Estampar les paraules sobre paper suposa una petita distància, sovint prou necessària. Una perspectiva mínima que ajuda -per sort!- a donar un temps breu de reflexió. Perquè la immediatesa de l’escriptura és minsament diferida. I l’automatisme sempre té un punt de falaç. I, es clar, veure negre sobre blanc el producte del que diem és un exercici d’autoreflexió que a vegades evita mals majors.
Amb tot, fa uns mesos em vaig decidir a aplegar alguns dels meus textos breus, proses i versos, en un recull sense pretensions, un trencadís de paraules i emocions viscudes o recreades, que presentaré entre amics el proper 25 de febrer. Us hi espero!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada