Ai, senyor! On anirem a parar! Docents indignats perquè ara diuen que ens exigiran el C2... Quina por, oi? Ja no sé si riure o plorar. Jo més aviat constato poca dignitat per part tant dels uns com dels altres: els governants, per voler posar pedaços amb normatives afegides amb calçador (visca la improvisació!); els docents que fan tants d"escarafalls, per no tenir la dignitat de procurar conèixer prou la llengua pròpia per ells mateixos, sense necessitat d'imposicions, tenint en compte que som referents (volent o sense voler). Els governants van tard volent arreglar a cop de decret el desori, però encara em sap més greu que hi hagi companys d'ofici per als quals tenir un nivell de llengua prou acurat sigui un maldecap i no una qüestió d'amor propi i de dignitat fora de qualsevol discussió. Repartir i/o exigir títols i certificats mai no serà una solució, però d'aquí a lamentar-nos com criatures malcriades perquè ara algú ens vol demanar el que ja ens hauria de sortir de nosaltres...
Lluís Llach, "Silenci" (àlbum I si canto trist, 1974)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada