Nou perfil docent?

Tot just avui m'estreno al blog aquest any. I no és per mandra. Creieu-me que mirar d'atrapar el que és inabastable es fa feixuc. I és el que, poc o molt, la majoria dels meus companys de feina i jo estem intentant des de fa dies. Vam arribar a vacances sense alè i n'hem tornat pitjor: aquestes setmanes de retorn a les aules estan sent estranyes, difuses, confuses... gairebé ratllant l'esperpent diari. Entre protocols mutants, interpretacions dubtoses, excés de zel d'uns, tantsemenfotisme d'altres, baixes, recaigudes, antígens, PCR, substituts que no arriben, vacunes i paracetamols, fer classe centrats és gairebé una odissea. Però anem trampejant el temporal amb una sabata i una espardenya, amb més voluntat que certeses i, probablement, encerts. Molts  encara anem resistint. Ja ens arribarà el moment. Malgrat certa creença popular que podem aguantar-ho tot -i en la qual es deuen basar els nostres inefables governants a l'hora de decidir- som humans i també patim. Una miqueta, si més no. I també ens encomanem. I si necessitem mascaretes mínimament decents ens hem d'autoabastir. I ni tests d'antígens ens ofereixen... Tranquils, però, que ja estem acostumats a parar l'esquena (i la galta)!

Obrir el correu, encarar el passadís cap a les aules, revisar les absències i confinaments o comprovar el full de guàrdies per cobrir és un sobresalt continu  per a qualsevol que tingui encara una mica de sensibilitat. Però tranquils, que podem amb tot... fins que no es demostri el contrari. Jo, de moment, en somnis ja em veig amb el cap en flames. I no crec que sigui un nou superpoder adquirit amb la pandèmia. Encara que també podria ser que des del departament d'educació decidissin habilitar a tots els docents (i als equips directius que han de capitanejar la gestió diària d'aquest caos sense flotador ni bots de salvament!) un altre nou, flamant, i inútil perfil: el de "Superherois Covid-19". Gràcies!

"A quien le importa", Alaska y Dinarama