D'aquí a unes hores començarem a enfilar els dies i les promeses d'un altre any esmunyedís. I ho farem, tossudament, amb l'esperança que sigui millor que el que ara acomiadem. No ens farem grans propòsits: fa anys vam fer ben nostra la dita que qui tot ho vol, tot ho perd. La saviesa dels avis feta nostra. Així que tornarem als nostres petits i més aviat modestos propòsits, sense massa escarafalls. Al cap i a la fi no podem pas queixar-nos de com es porta la vida amb nosaltres. "Viu i deixa viure" podria ser un bon lema per anar passant per aquesta vida que indefugiblement se'ns escurça a cada pas, però que a cada pas, també, ens ofereix nous reptes, per minsos que ens puguin semblar. I ens hi agafarem amb força i il·lusió per continuar trescant per camins inconeguts o per trepitjar amb fermesa els que ja hem fet i refet innombrables vegades. La vida és això: buscar la llum a l'horitzó després de cada posta, esperar l'albada després de cada nit de fosca, despertar dels malsons per córrer sempre a atrapar somnis... Aviem les penes i fem de la il·lusió divisa!
BON ANY!
Sangtraït; "El vol de l'home ocell"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada