18 d’abril del 2016

Escriure

http://png.clipart.me/graphics/previews/839/abstract-tree-with-black-letters-isolated-on-white-background-vector-illustration_83939161.jpgLes lletres tenen un no sé què que atrapa, oi?

N'hi ha que escriuen per pontificar. Igual que n'hi ha que quan parlen, s'escolten.  Alguns escriuen sense vergonya, i altres, per vergonya, no escriuen.
Hi ha professionals de les lletres i eterns amateurs de la literatura: escriptors i escrivans; creadors de mons i actuaris de la realitat. N'hi ha que aspiren a ser escriptors i no hi arriben mai i d'altres que, senzillament, en són, encara que no s'hi obsessionin i sense ni tan sols pensar-hi.
Escriure pot ser terapèutic, balsàmic... o pot ser una obsessió i fins un turment. Pot ser una cura o una malaltia crònica. 
Pot ser un divertitment, una distracció, una via d'escapatòria, una manera de viure... Pot ser-ho tot o no ser res.
N'hi ha que escriuen quan no poden viure i que quan viuen, no escriuen. Anàrquics i disciplinats. Lúcids i il·luminats.
Hi ha lletrats, enlletrats, illetrats, il·lustrats, lletristes, lletraferits, copistes i copiadors, verbalistes, gent de vèrbola fàcil, confegidors d'històries, artesans de la paraula, encantadors de mots, poetes i poetastres... N'hi ha que dominen les paraules i altres que tenen la sort de subjugar-se al seu immens poder. 
I en la setmana de Sant Jordi hi ha lloc per a tots. Però, sobretot, hi ha lloc per als lectors i per als llegidors, per als que surfegen damunt dels llibres i per als que s'hi capbussen del tot. Per als petits i grans lectors, ja ho siguin a la menuda o a l'engròs. Per als lectors voraços i per a tastaolletes. I tan se val el gènere! Llegir és un plaer que no es pot encotillar, fingir, forçar ni viure amb complexos.
Gaudim, doncs de la lectura, sense importar-nos les etiquetes! 
I per als que tinguin el do d'escriure, que sigui profitosa la collita! Tant si escriuen per als pocs o molts lectors que els esperen com si es tracta d'un gest íntim, d'una necessitat anònima. La transcedència del gest d'escriure sempre serà relativa...

De fet, jo, que a vegades escric quatre ratlles, sóc només, i per sobre de tot, una lectora més. Fa molts anys ja, que amb l'adéu a l'adolescència vaig perdre les ànsies de ser poeta...


Recordar què deia, fa anys i panys, Rainer Maria Rilke ens acosta, sinó a la veritat, sí a una bella/vella reflexió... 
Us deixo amb les paraules de Rilke traduïdes al francès i acompanyades amb música de Brahms (Symphonie n.3 Op. 90)







15 d’abril del 2016

A en Jordi, mestre de les paraules.

Avui l'amic Jordi presentava llibre a la Biblioteca Fages de Climent de Figueres. I, malgrat les ganes de ser-hi, me n'he hagut d'estar: manaven les obligacions de la il·lustre feina de fer de mare. No hi podia ser físicament, però el meu pensament era prop seu. I per a ell són aquestes quatre ratlles:

"Gràcies, Jordi Pla Planas, per aquesta capacitat teva de fer-te ubic, de reinventar-te, de gaudir de la jubilació com Déu mana (més actiu i joiós que mai!).
El teu és un retir espiritual, però gens espirituós (com la poesia que brodes!) en un locus amoenus de poblets empordanesos que gaudeixen de les prèdiques il·lustrades que dicta el teu cor d'home bo. Quina delícia aquells petits textos inspirats en els teus itineraris pastorals que ens regales sovint en aquesta àgora!
Quina sort que tenim els que t'hem conegut en qualsevol de les facetes de la teva vida polièdrica! Gràcies, Mestre!
Avui, que has presentat llibre, m'ha sabut greu, molt, no ser-hi per compartir amb amics i coneguts la felicitat d'home nou que traspues.
Tenir fills té algunes servituds, ja se sap, i avui tocava fer de mare i córrer contrarellotge, per no perdre el costum.
Enhorabona pels teus èxits!
Una abraçada."