Demà comença el curs per a milers d'escolars (i famílies!). Alguns, sobretot els més petits, esperen amb candeletes el moment de retrobar els companys i/o els llibres; altres -no ens enganyem- ho veuen venir mandrosament o ho senten directament com una amenaça indefugible. Els mestres i professors ja fa dies que escalfem motors i els preparem el terreny perquè la rebuda no sigui un mer tràmit després del punt i apart forçat de l'estiu. I intentarem ser còmplices de les famílies, especialment, per tal que aquells que comencen demà la secundària plens d'incerteses i expectatives -en Roger, el meu fill, demà serà un d'aquests- no trobin massa fort el salt de paràgraf.
I, com que la història es repeteix tossudament, tornaran siusplau per força a les aules alumnes perduts, responsables, desmotivats, estudiosos, il·lusionats, patidors, insuportables, modèlics, discrets o que, per bé o per mal, es fan notar. I reprendrem o encetarem centenars de reptes que ens empenyeran endavant, amb les famílies de costat o, millor encara, liderant el procés.
Sentirem, uns i altres, pessigolles a l'estómac; compartirem torbament i desfici a parts iguals (voler i doler!), com si ens esperés una primera cita i ens paralitzés l'angoixa de la imperícia. De fet, per a molts serà , certament, una primera cita. I, encara que uns i altres ens fem els desmenjats com si no ens hi anés res, fins i tot els més experimentats volem fer bona impressió. Per això aquest vespre prepararem la bossa amb cert neguit per por de no oblidar-nos de posar-hi res: motivació, confiança, delit, molts dubtes i, sobretot, il·lusió per aprendre cada dia. No importa la dosi, però és bàsic que mai no n'hi falti.
BON INICI DE CURS!