Curs nou, tramuntanada nova...
(I com que fa uns dies en Luismi em deia que no tramuntanejo gaire, doncs au: va per tu!)
No, amic Luismi: per aquestes contrades no en tenim, de Mirinda! Fa anys que se n'ha perdut la mena. Així que pots continuar eixamplant aquest deute pendent que (sospito) tens amb uns quants centenars de conciutadans ben confiat que, si més no a curt termini, no ens el podràs pagar. Alguns acceptaríem qualsevol succedani amb tal d'alliberar-te del pes del deute, però si així ja dorms tranquil... ¡Tú sí que sabes!
En aquesta"ciutat" amb els fums pujats (orgullosa del seu títol), però tan plena de virtuts i de defectes com qualsevol altra, tenim moltes altres coses. A la nostra ciutat florida (llegeixis en els dos sentits de la paraula) no hi ha Mirinda, però ens ofereix moltes altres coses: algunes, prou excepcionals, són inherents a la ciutat; d'altres, per bé o per mal, són factors comuns amb moltes altres vil·les i ens fan ben poc originals. Ja se sap: no podríem ser qui som i com som si obviéssim la tramuntana o si oblidéssim que la proximitat de la frontera ens ha fet terra de pas i d'acollida a parts iguals i ens ha anat transfigurant des de sempre. Però mantenim ben viu encara aquell sentit de l'humor, entre la ironia, el tantsemenfotisme i el causticisme, que fa de mal entendre enllà de l'Empordà.
Sospito que és aquest nostre tarannà, que ens fa semblar una mica de tornada de tot, el que explica que siguem capaços de conviure en una ciutat plena de "regalets" (gentilesa d'amos de mascota poc cívics), rates, ferums variades i "distraccions" acústiques de tota mena. O és això, o bé l'aroma de marihuana que ens empudega de gratis l'aire ens està començant a afectar massa.
Salut!
I, a falta de Mirindes, Mirindas asesinas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada