Bye, bye?

Adéu, vacances! Aquest any us he viscut intensament.
Els comiats sempre són difícils, així que miraré de no allargar-ho massa: bon vent i barca nova! De fet, vaig a deshora: ja fa uns dies que ens hem deixat, encara que estem en aquell punt del voler i doler. 

Ja se sap que els primers dies després de les vacances tendeixen a ser costeruts i mandrosos perquè ens recreem massa, potser, en el record del que deixem enrere i ens fa por afrontar de nou la rutina. Però la memòria del que hem viscut pot ser un bon bàlsam. Qui no es consola és perquè no vol. Així que no seré tan ruca de lamentar que s'hagin acabat les vacances i perdre de vista tot el que he viscut i gaudit en les setmanes de (suposada) desconnexió: totes les pàgines llegides i rellegides, les passejades, les converses, els àpats sense cronometrar el temps, els retrobraments, les descobertes, els petits reptes... les hores passades posant ordre, fent endreça, pintant, planificant... Res gaire diferent del que intento fer estones durant la resta de l'any, però tot viscut amb més temps i intensitat.

Segur que, ben mirat, és millor dir: "Tornem-hi", que no pas recrear-nos en l'adéu mentre ens llepem unes ferides que no existeixen.
Així doncs, obro de nou la paradeta! I  miraré d'anar-hi abocant gènere nou cada setmana.