23 d’abril del 2021

23 d'abril



Avui em conformaré amb l’esclat del sol

radiant enllà de la finestra oberta.


N’hauré de fer prou atrapant el vol

de les cortines ballant sense fressa,


i sentint la remor de veus i passes:

la vida que esclata fora de casa.


Ens confinem tots amb les nostres ràbies

i ens fem ben petits en aquesta gàbia


empassant-nos la fel del desengany,

que aquest Sant Jordi també serà estrany!

19 d’abril del 2021

19 d'abril

Fa un any, el 19 d'abril no et vaig poder abraçar. I em va doler felicitar-te l'aniversari des de lluny i saber com trobaves a faltar les sobretaules dels diumenges per veure'ns la cara i saber com estàvem. Aleshores em van quedar confinats els petons i les abraçades que feia setmanes que et devia. I tu vas complir anys resignada en l'aïllament domiciliari imposat, només mitigat per les trucades terapèutiques puntuals de cada matí, migdia i vespre. Se'm feia curiós trobar a faltar les abraçades que no ens fèiem, perquè a casa no havíem estat mai especialment efusius en l'expressió física i tàctil de les emocions. Però ja se sap que el truc més infal·lible per començar a enyorar qualsevol cosa és que te la prohibeixin. No poder ens fa créixer el voler... 

El pas dels mesos ens ha avesat a creure que vivim certa normalitat, però res ja no és com era: els retrobaments familiars són visites de metge, les distàncies s'allarguen i el telèfon ens continua fent de bàlsam, però sense l'escalf de les trobades. El pare i tu enyoreu resignadament retrobar tots els néts al voltant de la mateixa taula per meravellar-vos de com creixen. També ho trobem a faltar nosaltres: en aquest lapse han passat prou coses importants, i fins i tot la família ha crescut, i no ens hem pogut aplegar per festejar-ho. Mirem de fer bondat, perquè toca i ho sabem, però a vegades ens falta aire i el camí fa més pujada... I jo prou que sé que res no et faria més feliç avui que tenir-nos tots al menjador de casa, parlant dels nostres catifets, encara que moltes de les nostres preocupacions pertanyen a un món que ja no és ni vostre ni teu!

Però hi ha situacions que no es trien. I avui, que toca felicitar-te de nou, ho faig perquè fas anys, però també per agrair-te que sempre hi siguis i que tinguis el sac immens de paciència que sempre has tingut amb tots nosaltres. I per donar-te ànims per la que et continuarà fent falta. I et demano que no et requi de cuidar-te i de deixar-te cuidar, que prou en tens amb tot el que has aguantat a la vida. Perquè ja és hora que siguis una mica més tu el centre del teu món.

Per molts anys, mare!


Lluís Llach, "Cant de l'enyor"