Dissabte al vespre es va presentar públicament la candidatura figuerenca del PSC a les properes municipals. És un llista plural i oberta en què nou dels vint-i-un integrants som gent independent. Aquest fet diu molt del tarannà de la gent que lidera el projecte.
Dissabte al vespre em vaig sentir molt orgullosa d'haver acceptat formar part del repte i més que afalagada perquè se m'hagi donat aquesta oportunitat. La satisfacció de saber que la gent amb qui comparteixo aquest trajecte és gent que ha trobat un camí i que ha deixat enrere les excuses és innegable.
Precisament per això, en aquest moment d'èxtasi, reivindico la necessitat de baixar dels núvols on companys, parents, amics, coneguts i simpatitzants ens van encimar amb el seu afecte en l'acte de dissabte. Qui em coneix sap prou que sóc una dona pragmàtica i realista, malgrat la capacitat -que miro de mantenir íntegra- d'emocionar-me i vibrar amb els nous reptes. M'atabalo massa quan darrere les bones intencions no es concreten els fets per materialitzar-les.
Tant de bo l'entusiasme i la il·lusió que es van viure en aquell saló ple a vessar d'emocions, sensacions i estímuls positius fos palpable també al carrer. Però no és ni, malhauradament, pot ser així: la gent té prou maldecaps i massa raons -fundades o infundades- per estar desencisada de la política i, més encara, dels polítics. Que cada dia hi hagi més desafectes, escèptics i incrèduls és culpa de tots plegats, però especialment dels polítics de saló que s'escolten massa ells mateixos i s'obliden de parar l'orella als altres. Toca de peus a terra , trepitjar el fossat, oferir a la gent la possibilitat de dir-hi realment la seva, obrir-se al poblei aprendre què vol i, sobretot, què necessita, és l'única via per progressar i per recuperar confiances perdudes. Hi ha, doncs, molta feina per fer. Hem d'arremangar-nos les mànigues d'ara endavant. De fet, només cal continuar endavant la tasca que companys de llista ja fa temps que fan.
Estimula saber que aquest repte que afrontem amb il·lusió i treball té uns fonaments sòlids. Sòlids, sí, perquè parteix d'observar, escoltar, conèixer i abraçar la realitat de la nostra ciutat.
Gràcies a tots els que ens hi voleu acompanyar! I especialment a tu, Jordi, que em vas apadrinar i em vas fer enrojolar amb els teus afalacs desmesurats.
I ara, anem per feina!
Junts, podem!
I ara, anem per feina!
Junts, podem!