28 de març del 2011

Bones vibracions... i feina per fer!

Dissabte al vespre es va presentar públicament la candidatura figuerenca del PSC a les properes municipals. És un llista plural i oberta en què nou dels vint-i-un integrants som gent independent. Aquest fet diu molt del tarannà de la gent que lidera el projecte.
Dissabte al vespre em vaig sentir molt orgullosa d'haver acceptat formar part del repte i més que afalagada perquè se m'hagi donat aquesta oportunitat. La satisfacció de saber que la gent amb qui comparteixo aquest trajecte és gent que ha trobat un camí i que ha deixat enrere les excuses és innegable.
Precisament per això, en aquest moment d'èxtasi, reivindico la necessitat de baixar dels núvols on companys, parents, amics, coneguts i simpatitzants ens van encimar amb el seu afecte en l'acte de dissabte. Qui em coneix sap prou que sóc una dona pragmàtica i realista, malgrat la capacitat -que miro de mantenir íntegra- d'emocionar-me i vibrar amb els nous reptes. M'atabalo massa quan darrere les bones intencions no es concreten els fets per materialitzar-les.
Tant de bo l'entusiasme i la il·lusió que es van viure en aquell saló ple a vessar d'emocions, sensacions i estímuls positius fos palpable també al carrer. Però no és ni, malhauradament, pot ser així: la gent té prou maldecaps i massa raons -fundades o infundades- per estar desencisada de la política i, més encara, dels polítics. Que cada dia hi hagi més desafectes, escèptics i incrèduls és culpa de tots plegats, però especialment dels polítics de saló que s'escolten massa ells mateixos i s'obliden de parar l'orella als altres. Toca de peus a terra , trepitjar el fossat, oferir a la gent la possibilitat de dir-hi realment la seva, obrir-se al poblei aprendre què vol i, sobretot, què necessita, és l'única via per progressar i per recuperar confiances perdudes. Hi ha, doncs, molta feina per fer. Hem d'arremangar-nos les mànigues d'ara endavant. De fet, només cal continuar endavant la tasca que companys de llista ja fa temps que fan.
Estimula saber que aquest repte que afrontem amb il·lusió i treball té uns fonaments sòlids. Sòlids, sí, perquè parteix d'observar, escoltar, conèixer i  abraçar la realitat de la nostra ciutat.
Gràcies a tots els que ens hi voleu acompanyar! I especialment a tu, Jordi, que em vas apadrinar i em vas fer enrojolar amb els teus afalacs desmesurats.
I ara, anem per feina!
Junts, podem!

27 de març del 2011

El PSC figuerenc presenta una llista renovada

Estic encantada de formar part d'aquest EQUIP plural, obert, cohesionat i ple d'il·lusió!
Gent diversa que compartim un projecte comú i ganes de treballar per fer una ciutat a l'alçada de les seves possibilitats!





23 de març del 2011

Prohibir?!

http://www.diaridegirona.cat/tema-dia/2011/03/23/ensenyament-prohibeix-als-directors-parlar-mitjans-comunicacio/474395.html?pCom=2#EnlaceComentarios

Ai! Que alguns no entenen que les regles del joc, un cop estan establertes, no es poden canviar en funció del bàndol on juguin!
Fa uns mesos la roba bruta es podia rentar fora de casa. Ara no es pot ni treure a airejar...
Quin cinisme!
Ara ja no es pot opinar, proposar, argumentar, dialogar... en definitiva, fer servir el sentit comú?!
Que potser algú té por de no sortir a la foto?

22 de març del 2011

Un equip amb il·lusió

Membres de Figueres Futur formaran part com a independents de la llista del PSC figuerenc a les municipals.
Un equip obert, plural i amb il·lusió!

2 de març del 2011

Ciutadans preocupats /ciutadans emprenyats

Els ciutadans (d'aquí, d'allà i de més enllà) estan raonablement preocupats. Si més no, una part de ciutadans conscients que -en el millor dels casos- observen, quan no pateixen, la creixent sensació d'inseguretat que es viu als nostres carrers. Parlo de sensacions perquè no vull faltar a la veritat, ja que desconec les dades exactes i oficials pel que fa als índexs de delictes i d'aldarulls al carrer.  Em fa l'efecte, però, que el malestar que es percep escoltant els ciutadans no neix d'un miratge. De fet, tant se val! El cas és que cada vegada arrela més la sensació que això és el far west
A Figueres ja no hi ha cap barri que s'escapi de les estrebades, dels contenidors i cotxes cremats, de la trencadissa de vidres, de les bretolades sistemàtiques... I la culpa, senyors, no la tenen els que ens manen; com tampoc no la tenen tots els que han arribat d'altres terres per mirar de guanyar-se la vida a casa nostra. Evidentement, estem en un moment difícil. El context econòmic no ajuda gens a reposar ressentiments, a prendre distància, a conrear la paciència. La necessitat obliga. I la necessitat, també, empeny sovint a la revolta, començant per la individual. Qualsevol sociòleg ho sabria explicar millor que no pas jo, que parlo més per intuïció que no per coneixement. Seria absurd, doncs, pretendre atribuir culpes de delictes, faltes, actes incívics i bretolades vàries al govern de torn! És un temptació en la qual és fàcil caure en període de susceptibilitats preelectorals. També això pot fer que la visió de les crítiques sigui esbiaixada. No és, per tant, recomanable, eficaç ni lícit atribuir culpes. Però el que és clarament imperdonable i cívicament denunciable és l'absència de resposta per part de l'administració. La negació de l'evidència, ja sigui per obra o per omissió, fa mal. El primer pas per resoldre un problema passa per assumir que existeix i per agafar -en la mesura del possible- el toro per les banyes. I reconèixer que existeix un problema no suposa haver d'assumir-ne la responsabilitat; simplement mostra que se'n té consciència i que hi ha predisposició per enfrontar-s'hi. Altrament, hi ha un munt de ciutadans i ciutadanes que se senten (ben legítimament) incompresos, abandonats, frustrats...i que no s'enlluernen pels detalls i la creativitat. Això no és fer demagògia, és escoltar la gent del carrer.

Dimarts entramuntanat

Probablement demà serà un bon dia per a deixar que degotin algunes reflexions... Aquest dimarts entramuntanat que enceta el març m'ha dut petits regals impagables per al cos i per a l'ànima: calma i relax, feines embastades, les rialles impagables dels meus fills enjogassats, dinar en parella... Bona nit!