La nostra Júlia ja ha fet divuit anys! Divuit anys
viscuts de pressa; a vegades potser amb massa impaciència i amb ganes de cremar
etapes a deshora. Però amb el temps ha anat aprenent a assaborir els moments i
a esperar. I així ha arribat a la majoria d’edat. Ha crescut, i fins ha
madurat: i ara ja sap fins i tot què vol ser de gran! Per molts anys!
La nostra Júlia va arribar al món amb ganes de
menjar-se’l. Però, de fet, el menjar no ha estat mai el seu fort. Santa
paciència! De lletres, però, es va fer un fart de devorar-ne quan era nena;
lletra impresa, arròs bullit, patates fregides, filets ben tendres i flams de
la Fageda. I així va créixer: llepafils i esprimatxada. I a punt d’aprofitar
sempre bé les hores de son.
La nostra Júlia és un cul inquiet amb ànima
d’artista. Per això de ben petita ja van portar-la a ballar. I, caram si balla!
Amb tutús, malles, monyos, cua o la cabellera ben deixada anar... Però el
ballet clàssic era massa formal: ella era més moderna i descarada. I ara ja és
la reina de la pista els dissabtes a la nit! Deu tenir un club de fans ben
assortit!
La nostra Júlia és petonera, dolça i afalagadora (“zalamera
” com ella sola). La nineta dels ulls del seu pare, només faltaria! Però també
és tot un caràcter... Com ha de ser!
I la nostra Júlia, perquè no dir-ho, també és
xerraire, estrident, descarada, presumida i capritxosa. I, és clar, guapassa
com ella sola, sobretot quan sap trobar la mesura justa i no es pinta massa. Segur
que no passa inadvertida enlloc...
I avui, que celebrem plegats que la nostra Júlia fa
anys, no em puc estar de dir-li, amb la mà al cor i el millor dels desitjos:
Júila: aviat viuràs la teva divuitena primavera. I ho
faràs havent après moltes coses. I amb moltes més per aprendre’n encara! “Sapere aude” deia Kant: “atreveix-te a
saber”, gaudeix aprenent de la vida... un bon lema per encarar qualsevol
circumstància. No l’oblidis.
Fins ara la teva existència ha estat dolça. Però la
vida és una rosa que també té espines.
Esperem que sàpigues anar aprofitant totes les lliçons que t’ofereixi a
partir d’ara i que hi vagis trobant el teu lloc. I que, per sobre de tot, siguis
capaç de ser feliç sense deixar de fer feliços els que més t’estimen. Per molts
anys, nineta!
Tieta Àngels
Figueres, 9 de gener de
2016
No em puc estar d'acompanyar aquestes paraules amb el magnífic poema de José Agustín Goytisolo cantat per Paco Ibáñez "Palabras para Julia"
Tú no puedes volver atrás porque la vida ya te empuja...
Tant se val si eren tres o no. Tant és si eren reis, mags, savis, o tot alhora. Tampoc no hi fa res si viatjaren des d'Orient o si provenien de Ponent, ni si el seu camí va ser poc o molt llarg. Què hi fa si els guià un estel, un àngel o una il·lusió? De fet, ni tan sols importa si foren o no foren. Ni si són o no, ni qui són... Els Reis d'Orient són, això sí, màgics!
Perquè diuen que com cada gener, també aquesta nit freda tornaran. Faran seu el do de la ubiqüitat i ens recordaran que cal allitar-se aviat i tenir prou paciència per no saltar del llit massa d'hora, àvids de sorpreses.
Passaran per casa, sigil·losament, carregats de bones intencions i d'il·lusions (i amb alguns paquets a l'esquena!). Vindran amb pas feixuc, embafats de massa ressopons benintencionats -no es poden refusar les invitacions, oi?- i, potser, fent tentines de tants tastets etíl·lics (i sort n'hi ha que algunes cases opten per l'aigua per a abeurar-los!).
Ens semblarà sentir-los quan entrin, però callarem i tornarem a prémer els ulls ben fort, com quan érem nens, perquè el miratge no s'esvaeixi. I continuarem somniant. Serà un somni dolç. Els Reis potser no hauran pres nota del que els demanàvem. Qui sap si no ens han entès la lletra, si s'ha perdut la carta, si el nostre missatge ha anat a la safata del correu brossa o si no tenien prou cobertura... Amb tantes missives, potser s'hauran tornat a fer un embolic. Pobres! Tenen tanta feina aquests dies! I es fan grans. I a vegades fins repapiegen. Però, repatanis com són, segur que tornaran a passar per casa i alguna cosa caurà. Encara que alguns els deixin les portes tancades, fent-se els desmenjats, qui més qui menys anhelarà rebre alguna espurna de la il·lusió d'aquesta nit. I en gaudirem, encara que només siguin les escorrialles. Hi ha il·lusions que perviuen sempre.
Amb aquests Reis no hi ha República que hi valgui. Feliç diada!