Tant se val si eren tres o no. Tant és si eren reis, mags, savis, o tot alhora. Tampoc no hi fa res si viatjaren des d'Orient o si provenien de Ponent, ni si el seu camí va ser poc o molt llarg. Què hi fa si els guià un estel, un àngel o una il·lusió? De fet, ni tan sols importa si foren o no foren. Ni si són o no, ni qui són... Els Reis d'Orient són, això sí, màgics!
Perquè diuen que com cada gener, també aquesta nit freda tornaran. Faran seu el do de la ubiqüitat i ens recordaran que cal allitar-se aviat i tenir prou paciència per no saltar del llit massa d'hora, àvids de sorpreses.
Passaran per casa, sigil·losament, carregats de bones intencions i d'il·lusions (i amb alguns paquets a l'esquena!). Vindran amb pas feixuc, embafats de massa ressopons benintencionats -no es poden refusar les invitacions, oi?- i, potser, fent tentines de tants tastets etíl·lics (i sort n'hi ha que algunes cases opten per l'aigua per a abeurar-los!).
Ens semblarà sentir-los quan entrin, però callarem i tornarem a prémer els ulls ben fort, com quan érem nens, perquè el miratge no s'esvaeixi. I continuarem somniant. Serà un somni dolç. Els Reis potser no hauran pres nota del que els demanàvem. Qui sap si no ens han entès la lletra, si s'ha perdut la carta, si el nostre missatge ha anat a la safata del correu brossa o si no tenien prou cobertura... Amb tantes missives, potser s'hauran tornat a fer un embolic. Pobres! Tenen tanta feina aquests dies! I es fan grans. I a vegades fins repapiegen. Però, repatanis com són, segur que tornaran a passar per casa i alguna cosa caurà. Encara que alguns els deixin les portes tancades, fent-se els desmenjats, qui més qui menys anhelarà rebre alguna espurna de la il·lusió d'aquesta nit. I en gaudirem, encara que només siguin les escorrialles. Hi ha il·lusions que perviuen sempre.
Amb aquests Reis no hi ha República que hi valgui. Feliç diada!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada