Un any més que ens
rellisca ple d’afanys...
Se’ns fan
ara avinents tantes certeses!
I fem balanç de voluntats disperses,
que potser no hem
sabut atrapar.
Amb els ulls clucs als
anhels fugissers
ens fem novament les
velles promeses ,
i esperem ser
capaços de proeses
com si no en fos una
el poder-hi ser.
Sense excuses,
perquè n’ha arribat l’hora,
ens afegirem a dir
el que toca,
amb tota la fe que, ara
potser sí,
podrem casar els somnis i els delits!
Bones festes!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada