10 de desembre de 2015

Hallelujah!



Ho confesso: avui m'ha mogut a escriure la música, el desig d'escoltar de nou aquesta cançó i de fer-ne la banda sonora d'unes reflexions minses. Ben lluny de cap altra pretensió que no sigui donar sortida a un batec irrefrenable de l'ànima. L'he escoltada en una meravellosa versió per a instruments de corda dels alumnes del Casino Menestral i m'he deixat portar... Què tenen certes melodies que ens atrapen? Per què hi ha veus trencades que ens esgarrapen els sentits i ens fan sentir vius en els moments més insospitats? La banda sonora de cada vida està construïda sobre un trencadís immens de moments diversos, de melodies divergents, de veus variades, d'estils irreconciliables, d'harmonies difícils de casar. Quina meravella, oi? I encara diria que el que més em meravella és que ens puguin emocionar coses tan diverses! La nostra vida no té una banda sonora: s'hi sobreposen diverses bandes sonores. Com passa amb la lectura (als lectors que la saben estimar), la música ens convida a gaudir sense complexos de l'exclusivitat de cada moment i a no caure en el parany d'acomplexar-nos per tenir gustos variats, més enllà del que diguin els cànons, les crítiques, les modes, els entesos, les convencions... La música també ens empeny a trobar instants de gaudi, refugis de confortable recolliment o d'expansivitat desimbolta, plaers secrets o compartits, instants únics d'emocions irrepetibles. Gaudim-ne!
I, si em permeteu, mirem de fer-ne l'aliat perfecte per ajudar-nos a fer més passadors tràngols que ens fan presa, dies de grisor perenne, afanys que no podem defugir.
De moment, avui el concert de Nadal de l'Escola de música del Casino Menestral al Teatre Jardí m'ha semblat un exquisit aperitiu pels dies que ens vénen a sobre. Fa uns dies ja vam tenir un petit preludi quan la Coral del Sant Pau va acompanyar l'esncesa de llums nadalencs de Figueres. I diumenge vinent, els petits cantaires posaran el seu granet de sorra per la Marató de TV3 en la cantada de la Rambla.
En resum: gaudim de la música sense complexos! Al cap i a la fi, és un dels millors còmplices per acompanyar-nos pels viaranys diversos de la vida. I fem que les nostres bandes sonores siguin ben eclèctiques, ben sentides i ben viscudes!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

I tu, què hi dius?