9 de gener del 2016

Júlia, la nostra Júlia!



La nostra Júlia ja ha fet divuit anys! Divuit anys viscuts de pressa; a vegades potser amb massa impaciència i amb ganes de cremar etapes a deshora. Però amb el temps ha anat aprenent a assaborir els moments i a esperar. I així ha arribat a la majoria d’edat. Ha crescut, i fins ha madurat: i ara ja sap fins i tot què vol ser de gran! Per molts anys!

La nostra Júlia va arribar al món amb ganes de menjar-se’l. Però, de fet, el menjar no ha estat mai el seu fort. Santa paciència! De lletres, però, es va fer un fart de devorar-ne quan era nena; lletra impresa, arròs bullit, patates fregides, filets ben tendres i flams de la Fageda. I així va créixer: llepafils i esprimatxada. I a punt d’aprofitar sempre bé les hores de son.

La nostra Júlia és un cul inquiet amb ànima d’artista. Per això de ben petita ja van portar-la a ballar. I, caram si balla! Amb tutús, malles, monyos, cua o la cabellera ben deixada anar... Però el ballet clàssic era massa formal: ella era més moderna i descarada. I ara ja és la reina de la pista els dissabtes a la nit! Deu tenir un club de fans ben assortit!

La nostra Júlia és petonera, dolça i afalagadora (“zalamera ” com ella sola). La nineta dels ulls del seu pare, només faltaria! Però també és tot un caràcter... Com ha de ser!

I la nostra Júlia, perquè no dir-ho, també és xerraire, estrident, descarada, presumida i capritxosa. I, és clar, guapassa com ella sola, sobretot quan sap trobar la mesura justa i no es pinta massa. Segur que no passa inadvertida enlloc...

I avui, que celebrem plegats que la nostra Júlia fa anys, no em puc estar de dir-li, amb la mà al cor i el millor dels desitjos:

Júila: aviat viuràs la teva divuitena primavera. I ho faràs havent après moltes coses. I amb moltes més per aprendre’n encara! “Sapere aude” deia Kant: “atreveix-te a saber”, gaudeix aprenent de la vida... un bon lema per encarar qualsevol circumstància. No l’oblidis. 

Fins ara la teva existència ha estat dolça. Però la vida és una rosa que també té espines.  Esperem que sàpigues anar aprofitant totes les lliçons que t’ofereixi a partir d’ara i que hi vagis trobant el teu lloc. I que, per sobre de tot, siguis capaç de ser feliç sense deixar de fer feliços els que més t’estimen. Per molts anys, nineta!

 Tieta Àngels

Figueres, 9 de gener de 2016


No em puc estar d'acompanyar aquestes paraules amb el magnífic poema de José Agustín Goytisolo cantat per Paco Ibáñez "Palabras para Julia"

Tú no puedes volver atrás porque la vida ya te empuja...