Avui em conformaré amb l’esclat del sol
radiant enllà de la finestra oberta.
N’hauré de fer prou atrapant el vol
de les cortines ballant sense fressa,
i sentint la remor de veus i passes:
la vida que esclata fora de casa.
Ens confinem tots amb les nostres ràbies
i ens fem ben petits en aquesta gàbia
empassant-nos la fel del desengany,
que aquest Sant Jordi també serà estrany!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada