Decrepitud cruel que escrostones raó
i memòria viva... que esborres l’ahir...
Senectud insolent que deixates records
i ens transmudes en víctimes dels sentits consumits!
Potser perquè t’entestes a fer-te omnipresent:
Gaudeixo cada instant que em lleu de viure avui,
abans que no em fugin els temps encara fèrtils;
venço pors ancestrals amb antídots subtils
mentre et vetllo efluvis de deliris intrèpids.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada