I fent camí s’arriba, sense ni fer-ne esment,
a la terra promesa, a l’hora violeta.
A voltes no fem peu o se’ns escapa l’aire
i encalcem unicornis o esquivem sirenes.
Fem camí penitents o amos dels nostres passos
mentre aixequem pols pels camins de la vida.
Remers a la deriva o timoners fiables
ara i adés ensenyant, sempre aprenent…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
I tu, què hi dius?