Pompeu Fabra va morir el dia de Nadal de 1948. Per tant, aquest mes farà 75 anys de la seva mort.
Per aquest motiu vam pensar d’organitzar un acte per parlar-ne, per debatre sobre el seu llegat o la vigència de l’obra de normativització que va emprendre… o per desbarrar sobre els ets i uts de la llengua actual.
Durant totes aquestes dècades s’han anat repetint els debats entorn al model de llengua. Res de nou. De fet, les darreres dècades del segle XIX la premsa ja reflectia les polèmiques entre els partidaris del català “que ara es parla” (Frederic Soler (Pitarra) i altres com ell) i els academicistes més conservadors. En un context ben diferent, certament, en què el català era la llengua pròpia, ben lluny de la pluralitat lingüística de la Catalunya actual i dels efectes de la globalització.
Avui no crèiem pas que volguessin fer un repàs dels estira-i-arronsa que hi ha hagut, hi ha i continuarà havent-hi… Però he volgut introduir l’acte picant l’ullet a l’actualitat i rememorant el posicionament, després de molt de temps sense dir-ne res, de l’IEC davant de l’ús del plural masculí genèric (per mirar de posar cert ordre al desgavell de la llengua “inclusiva”) o la polèmica generada aquesta setmana mateixa davant d’alguna de les propostes de neologismes a incorporar al diccionari normatiu.
El cert és que mentre la llengua sigui viva, hi haurà debat. I els nostres ponents d’avui hi han estat d’acord.
Us els presentem:
Jordi Ginebra: Gramàtic i catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili. Deixeble de Joan Solà. Una part important de la seva recerca acadèmica ha estat dedicada a l’obra de Pompeu Fabra. L’any 2018 va ser comissari de l’any Fabra
Rosa Estopà: Professora del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF. Ha centrat la seva recerca en el camp de la terminologia, la neologia i la lexicografia. Deixebla de Teresa Cabré. Actualment és directora de la Càtedra Pompeu Fabra.
Pau Vidal: Filòleg, corrector, traductor i escriptor. Ha destacat com a traductor d’Andrea Camilleri i com a autor o coautor de diversos llibres dedicats a la nostra llengua, entre els quals, per citar-ne només alguns, podríem recordar 100 insults imprescindibles. Dels cretins, tòtiles i poca-soltes a les putes i la seva descendència (2014), Corregir mata (2020) o El llibre del Paraulògic (2022). A “X” (abans conegut com a twitter), si encara no n’heu fugit, us animo a seguir en @pauetvidal, que sempre ens fa trencar el cap amb fils interessantíssims on ens convida a reflexionar sobre la llengua a partir d’exemples que ens proposa d’analitzar.
El títol de l’acte d’avui era “ENCARA FABRA”. L’hem plantejat com una oració declarativa (una constatació) però també el podríem haver plantejat com una exclamació (Encara Fabra!) o com una interrogativa (Encara Fabra?).
I hem deixat que cada un d’ells l’interpretés a la seva manera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada