Amics (i cruïlles de camins...)

Camins...

Avui podria parlar de canvis, de reptes, de cruïlles... Però em ve més de gust fer un petit recés per parlar d'amistats i de col·legues; de gent que passa i de persones que romanen. De la vida que transcorre i dels que ens hi acompanyen, malgrat tot. 

Parlar d'amics no és fàcil. Tampoc no ho és marcar les línies que descriuen què és l'amistat. Probablement sovint usem amb poc criteri, o en una accepció massa superficial el concepte d'amistat. Tant se val. Hi ha amics de moltes menes i per a situacions diverses. Amics tangibles i amics virtuals (qui sap si més propers algunes vegades!). Amics que viuen a prop  i altres que SÓN prop nostre malgrat les distàncies.  I només uns poquets que fan, la major part de les vegades sense haver-s'ho proposat tan sols, mèrits per poder ser AMICS en majúscules. Sovint, aquests els descobrim en moments delicats. Ens acompanyen en els clarosbcurs i ens aporten llum. Altres vegades ens donen l'empenta que ens falta per decidir-nos a assumir reptes. Els col·legues també solen ajudar-nos en moments incerts. I ho fan sense esperar massa a canvi. I sense retrets, ni males cares. Ens acompanyen i ens refermen en les nostres decisions. Però, si cal, també són capaços de fer-nos tocar de peus a terra.

Persones que formen part, malgrat la distància física o temporal, del nostre devenir. Gent que contribueix -i no pas poc!- a fer-nos ser com som.

A tots ells i elles: gràcies! 

I em ve de gust dir gràcies escoltant aquesta música que em reconforta...