Quinze

I avui, deu de juliol, entres en els teus quinze. Quinze estius. I continues irradiant alegria per on passes. El matí que vas néixer era un dimarts fresquet i ennuvolat, una petita treva en aquell juliol. Vas decidir fer-ho fàcil i et vas afanyar a obrir els ulls al món. A les deu i set minuts del deu de juliol et tenia ja als braços, com una nineta. I en Roger se'ns va fer gran de cop. Ja tenia la germaneta que havia demanat i la mirada se li fonia quan et va veure, tan petiteta i delicada. Tenia, justos, cinc anys i vuit dies. Ell també ens havia arribat amb el juliol. De ben segur, el millor regal per a ell, que no ha deixat de fer-te costat mai des del primer dia i que ja saps segur que sempre és a prop teu per vetllar per tu. 

Els primers quize anys són una etapa bonica, d'aprenentatges continuats que ajuden a refermar la personalitat. I tu, de personalitat en tens! I d'intel·ligència, amics, simpatia, idees, ambicions, generositat, il·lusió... Però la vida que t'espera està oberta a molts més aprenentatges, essencials, que t'ajudaran a volar sola més endavant. Mentrestant ja has après a ser tu, sense por, i a fer-te estimar. Trepitges amb fermesa (a vegades massa i tot), però amb sensibilitat.

A partir d'ara patiràs per altres coses, descobriràs noves sensacions, voldràs córrer -potser- més del compte, t'equivocaràs i, inevitablement, voldràs començar a volar. Només et demanem que segueixis com fins ara i que tinguis els somnis més alts, però sense deixar mai de tocar de peus a terra.

Per molts anys, Jana!

Stevie Wonder, "You Are The Sunshine Of My Live"