Avui faig anys

A la meva partida de naixement diu que la matinada d'un dia com avui de fa uns quants anys (suficients perquè em diguin tot terreny) vaig néixer a la ciutat de Girona. Sí: per circumstàncies de la vida, els meus pares em van fer néixer a la ciutat dels quatre rius, com als meus dos germans. Així que resulta que jo, que passejo cofoia la meva condició d'empordanesa arreu (i la consegüent fília per la tramuntana), de fet faig una petita trampa amb els meus orígens. Tant se val: tinc arrels empordaneses per totes bandes: de l'Alt i del Baix Empordà, de la plana riallera a ben arran de mar,  de la serra de Verdera als encontorns de les Gavarres. I de sempre he viscut al palau dels vents, amb el breu parèntesi d'alguns dels meus anys d'estudiant i dels primers anys d'ofici. Girona és, doncs, un accident en la meva biografia, però un accident venturós del qual no renego ni poc ni molt: m'enorgulleix poder dir que sóc gironina de naixement i reivindicar l'encant de Girona enfront la grisor creixent de la meva Figueres actual.

Avui faig anys. I, alguns gràcies a la memòria, d'altres amb l'auxili de les noves tecnologies i les xarxes socials, se n'encarreguen de recordar-m'ho. Ja no sé quantes felicitacions he rebut... Un moment les hauré d'agrair una per una, com cal. Mentrestant, us ofereixo aquesta reflexió tocant, volgudament, de peus a terra. Per més petons, felicitacions i abraçades virtuals que rebi, per més que el facebook pugui jugar a fer-me creure que sóc algú important i que el meu aniversari té una transcendència que no li escau, ja sé que, més enllà dels formulismes i la cortesia, amb sort alguns de vosaltres sí que m'haureu felicitat de cor i m'haureu ajudat a fer d'un dia de cel gris una jornada esclatant de color i joia. Gràcies a tots i totes, però, sobretot, gràcies a en Roger, la Jana i en Joan, el meu tot!

Thank you, Alanis Morissette