6 d’abril del 2017

Conviccions i equilibris

"Aquests són els meus principis, però si no li agraden també en tinc uns altres". Aquesta frase cèlebre, atribuïda a Grouxo Marx, em ve de tant en tant al cap. Potser no tenir principis és un bon principi...
Hi ha situacions que m'hi fan pensar sense remei. És clar que dubtar és humà, rectificar, de savis, i mirar de complaure els altres tampoc no té perquè ser un pecat. Però, què voleu que us digui... d'aquí a la incoherència i a la volatilitat de vegades hi va un petit pas, un saltironet de no-res!
Aleshores ve quan certs posicionaments em fan pensar en una altra frase cèlebre del mateix Marx i ric per sota el nas, múrria, potser per no plorar:  "Mai no acceptaria ser membre d'un club que admetés gent com jo".
No sabria dir-vos què és el que avui m'ha dut cap a aquests pensaments: segurament una acumulació d'estímuls i de situacions, viscudes, intuïdes i percebudes. Potser el fet de conviure moltes hores amb adolescents que amaguen les seves inevitables i necessàries inseguretats sota una màscara d'autosuficiència fonedissa i fràgil com el paper de seda. O captar la inconsistència dels arguments d'aquells que no tenen arguments quan volen fer-nos combregar amb rodes de molí o quan pretenen que ens empassem gripaus amb cara de gaubança plena.
No sé...

Al capdavall, però, som humans; febles i inconstants, ens ofeguem en una mar d'hesitacions o avancem titubejant per camins que no són mai drets ni segurs del tot. 
Som només uns aprenents eterns que ens aferrem a les petites certeses que ens ajuden a estintolar-nos per no caure a l'abisme.

I reflexionant innocentment sobre això he recuperat d'algun racó la memòria d'uns versos de l'amic Àngel Rodríguez que versen sobre les conviccions. I he corregut a capturar-los per tancar aquesta digressió, probablement estèril, però tanmateix vivificant:

Molts camins duen a la convicció.
Sovint t'has creat les certeses
amb els materials que has trobat.

Després, quan t'han cremat als dits,
les conviccions més íntimes
s'han tornat cendres voladisses.

T'has posat les mans a la cara
per no veure-les fondre's amb el món.

                                             Infraflor (2011)


Perquè tots busquem l'equilibri...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

I tu, què hi dius?