15 d’agost de 2022

Hores sordes

 Fora, diuen, fa sol.

Tots els raigs que avui jo no sento

són, potser, el consol

per a alguna ànima de ferro

que no sent fred

perquè el rovell tot just comença

a ser present

en les seves clivelles tendres.

 

Fora hi ha llum.

Tot l’esclat de la vida promesa

que sento lluny,

fins i tot en instants de treva.

Rere el meu mur

es desfilen les hores sordes

quan, com el fum,

em fugen de les mans, eixorques.


"Vida"

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

I tu, què hi dius?