Fora, diuen, fa sol.
Tots els raigs que avui jo no sento
són, potser, el consol
per a alguna ànima de ferro
que no sent fred
perquè el rovell tot just comença
a ser present
en les seves clivelles tendres.
Fora hi ha llum.
Tot l’esclat de la vida promesa
que sento lluny,
fins i tot en instants de treva.
Rere el meu mur
es desfilen les hores sordes
quan, com el fum,
em fugen de les mans, eixorques.
"Vida"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada