Rèmores de cada estiu

Cap estiu no és igual. Encara que any rere any hi hagi capítols que es repeteixen i dejà-vu que, enmig de la calor, ens poden fer sentir com sísifs en una espiral sense fi. A l'estiu fa calor. I suem. I els horaris es desordenen. I els mosquits piquen. I hi ha festivals de música fins i tot a sota les pedres. I podem anar a passar fred a súpers, bancs i biblioteques quan no fem xup-xup en platges i terrasses.

Però les rèmores de cada estiu no són aquests fets evidents i inqüestionables, no. Les rèmores són aquells actes prescindibles que se'ns imposen tossudament, com l'anunci vintage del "tinto de verano" Don Simón, les fotos de multituds comprimides en platges que disten anys llum d'aportar relax i serenor, les notícies de gent fent cues a autopistes, aeroports i estacions... o els laments d'aquells que es queixen perquè se'ls acaben unes vacances que altres no han pogut ni ensumar. I altres penyores insalvables ens acompanyen: el serial recurrent dels fitxatges futbolístics possibles i impossibles, la insusla programació d'estiu de qualsevol canal de TV i, arribats a finals d'agost, els anuncis de coleccionables i fascicles per a nostàlgics que no passaran de comprar-ne el tercer lliurament.

Però, sobretot, l'estiu ens aboca a places i carrers, a finestres esbatanades i cases desendreçades. L'exacerbació de sons i flaires ens posa a prova tothora mentre busquem treves a la xafogor que ens angunieja l'ànima. Però encara tenim força per sortir a empaitar el sol ponent per camins polsosos i gaudir de l'hora violeta abans no se'ns empassi la foscor de la nit càlida. I engolim àvidament els silencis,  fèrtils i necessaris,  que arrepleguem en els nostres somnis eremítics
 

Hans Zimmer, "Time"