Les postals d’aquest meu estiu
tenen els colors ben intensos
i desitjos d'horitzons amplis,
però les vores rebregades,
amarades de velles flaires.
Les postals d’aquests mesos càlids
se’m desfan entre la calitja
de certeses irrefutables
i dels desitjos impossibles
que fan part del meu dietari.
Passant hores atropellades
s’han escolat dies i mesos
I ja no em queden sinó engrunes
d’aquells projectes temeraris
que embastàvem els dies tebis...
"Tema del vent"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada