Sequera persistent. També de paraules. Sembla que les calorades d'aquest estiu se m'han endut l'esma i que em fan nosa fins i tot els sons de les paraules que no acabo de dir. De vegades hi ha pensaments que fan de mal dir i que es queden arrecerats per no remoure l'aire, per no aixecar pols, per deixar que les ferides cicatritzin...
Potser es tracta d'això, de fer que s'evaporin els efluvis que ens fan mal, de deixar volar sense llast projectes inabastables, de posar els peus ferms sobre la terra eixorca. De viure i deixar viure, i de sentir, posant-hi una mica de pell morta, les punxades que ens fan seguir endavant.
Aquesta tarda ha plogut una mica. Un xàfec intens, però quatre gotes enmig de la sequera tenaç. I hem pres alè. Els núvols pesats han ajudat a alleugerir l'aire i les ànimes. A vegades els fets senzills revesteixen de transcendència els dies grisos.I amb quatre gotes en fem prou per calmar l'esperit assedegat i aclarir-nos la mirada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada