Sumar dies...

Fer anys és sumar dies, però sobretot sumar experiències. I, per sobre de totes les coses, transcendents o no, tenir amb qui compartir-les és el que hi dona sentit. Poder comptar amb qui fer més melosos, si cal, els moments dolços i menys amargs els tràngols indesitjats és un bon lema per encarar el viure. I un bon motiu per no deixar mai de tocar de peus a terra tot i tenint sempre algun somni a l'horitzó. 

Sumar dies i viure per tu, però una mica també pels altres i per als altres, sense deixar mai de tenir espai per a ser qui ets. És clar que, sovint, no acabem de saber mai prou bé qui som... Però aquest redescobriment perpetu és un més dels motors que ens mouen. No demano gaire més, de fet: només continuar tenint temps per conèixer-me.

Avui, una jornada intensa de treball, en faig prou agraint els petits detalls que m'ha fet somriure: la visita inseperada del fill que estudia fora per poder dinar plegats, la trucada d'una amiga, les felicitacions que m'han inundat el WhatsApp de bon matí o les que potser arribaran a darrera hora, ressagades, per qualsevol dels mitjans, analògics, digitals o presencials que em connecten amb el meu món.

Gràcies, una vegada més, a tots els que heu tingut un petit detall amb mi! 

Joan Dausà, "La vida és més que això"