Com en cada visita, has llepat amb deler un parell de caramelets que t'ha dut la mare: sempre has estat llaminer. I t'has begut la llet amb cacau mentre ens explicaves les teves històries sense fil i nosaltres intentàvem trobar algun sentit a l'absurd. T'has fixat una vegada més en el rellotge que duu la mare al canell, aquest rellotge que sovint ja no saps anomenar, però que sembla un passaport fugaç al teu passat ara emboirat. I t'hem desitjat per molts anys mentre tornaves a endinsar-te en la lectura mecànica dels titulars d'una revista que ja no entens...
Per molts anys, pare!