Avui treballaràs, compartiràs moments -físics o virtuals- amb família i amics, riuràs i viuràs intensament, com sempre, cada una de les vicissituds que el dia et depari. Tindràs instants de nostàlgia, de gratitud, de mandra o, fins i tot, d’enuig. Xerraràs, poc o molt, quan et vingui de gust i ens faràs, com sempre, companyia.
Serà un dia més, sí, però no serà un dia qualsevol. Perquè fa just divuit anys que vas obrir els ulls a aquest món. I estrenes un estatus que podràs gaudir a l’hora que t’estrenaràs com a universitària i que començaràs un vida més autònoma a l’Autònoma. I això vol dir que no sentirem repicar tan a prop l’esquellerinc de casa. Tant se val: ens toca deixar-te anar, amb la satisfacció, tanmateix, que tens la lliçó ben apresa, que saps viure la vida, assumir responsabilitats, tenir metes i lluitar per aconseguir-les, estimar i compartir...
Per això estem tan joiosos de veure’t culminar aquest any intens, ple de reptes i de canvis, i que ho facis deixant petjada: estudiant brillant, ferma, sociable, responsable, sensible... digna continuadora dels passos del teu germà Roger, a qui tan admires! I sempre envoltada d’amics i companys que et respecten i t’estimen tant com tu a ells. Què més podem demanar com a pares?
Carpe diem, filla meva! Continua així i no oblidis el que deia Kant, que, si bé no deu ser pas el teu filòsof favorit, sí que té un lema que has fet ben teu: Sapere aude!
Per molts anys, Jana!
Coldplay, "Viva la vida"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada