28 de juliol de 2009

NIT DE JULIOL...

Dimarts vint-i-u de juliol. Dotze de la nit. Últims batecs d'un dia atrafegat, pesat i calorós. Finalment la nena ha caigut rendida per la son després de diverses fugues del llit i tota mena d'argúcies i llagoteries: no volia dormir!; el nen no deu fer més d'una hora que s'ha deixat anar després, això sí, d'haver-me reclamat dues o tres vegades per explicar-me alguna de les seves inquietuds inajornables o referir-me algun fet de vital importància!
Ara sí: em faig el propòsit d'esbargir-me fent cap a alguna de les lectures que tinc entre mans. La intenció (ferma) i la disposició d'esperit (favorable) hi són, però tot queda en un intent, en un propòsit novament frustrat. I aquesta vegada no en tenen la culpa ni la calor, ni els nens, ni un atac irrefrenable de son... No: sarau al carrer. I no precisament festiu: ni "xefles" ni revetlles... Algú que creu que el carrer és seu (i només seu!) s'esgargamella sense contemplacions. Primera reacció: ja acabarà de passar. Però no: el subjecte no es mou del meu carrer. I cada vegada brama més fort... Sembla que el matin! Segona reacció: truquem a emergències perquè vinguin a comprovar què passa després de comprovar que mig veïnat està abocat a la finestra. Missió gairebé impossible: el robot t'atèn en diverses llengües abansi de decidir-se a parlar-te en català i anar per feina! Tan estrany és que a Catalunya es parli en català? Mentrestant, l'energumen continua cridant com un possés. Poc a poc van arribant la guàrdia urbana, els mossos, una ambulància, camions de bombers... curiosos a peu i amb cotxe... De casa estant no veiem l'escenari principal de "l'espectacle", però les reaccions dels veïns encuriosits del bloc de davant ens alerten de què passa realment: l'origen de tot l'esvalot és en un balcó d'un tercer pis des d'on el subjecte cridaner amenaça de tirar-se. Probablement amb poc o gens de convicció, perquè el sarau s'allarga dues hores inacabables de crits, motors engegats i tafaners enregistrant-ho tot càmera en mà...
Li diuen "el loco" i l'endemà repeteix la funció (amb menys èxit de convocatòria, esgarips més febles i durada inferior).

M. Àngels Vila Safont, 28 de juliol de 2009

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

I tu, què hi dius?