Tipa! Sí, n'estic tipa de la xafogor, però no tinc altre remei que aguantar aquest imponderable de la natura... L'estiu té aquestes coses. Ara bé: per quins set sous he d'aguantar les inconveniències provocades -estiu i hivern- pels que ens contaminen l'ambient obligant-nos a escoltar la música infernal que escampen amb els seus cotxes, o pels que obliden -especialment en hores intempestives de la nit- que el carrer no és només seu...? O per quina raó m'he de veure obligada, si vull seguir el meu camí, a fer una mena de gimcana arraconant tota mena d'objectes abandonats a les voreres? O a suportar les pudors que emanen dels contenidors que alguns s'entesten a deixar oberts després de dipositar-hi les deixalles en hores indegudes o no? O a baixar, cotxet, criatura i jo, de les voreres ocupades per conductors insolidaris que obliden per a qui i per a què són fetes, justament, les voreres!
Ja sé que totes aquestes mostres d'incivisme no són exclusives de Figueres. Tampoc no és cert que només determinats elements de la nostra societat en siguin els responsables. Qui estigui lliure de culpa, que tiri la primera pedra! Però de vegades les coses s'han d'explicar i raonar: cal fer pedagogia amb l'exemple, encara que no n'hi ha prou amb això per conscienciar els qui no volen. Possiblement si la guàrdia urbana tingués més efectius per complir amb la seva tasca de mantenir endreçada la ciutat -que no d'oprimir i reprimir- tots ho tindríem més fàcil. De fet, em consta que a l'equip de govern n'hi ha que abonen la necessitat d'incrementar-ne la plantilla. Però innegablement també és responsabilitat de cada un de nosaltres tenir la lliçó ben apresa i posar-la en pràctica. Altrament, el costum (o vici?) tan nostrat de la queixa per la queixa -que no cal confondre amb l'esperit crític- no duu enlloc.
Possiblement m'estic fent gran i consegüentment, em torno més torrepunyetes... no ho negaré pas, però em fa l'efecte que el sentit comú evitaria molts problemes si, de tant en tant, miréssim de posar-nos en la pell dels altres en qualsevol dels nostres actes quotidians, i actuéssim des de la responsabilitat.
Potser així ens evitaríem, entre moltes altres coses, d'haver de passar fred a l'estiu (i això que no sóc especialment amiga de les calors estivals), o suar de calor a l'hivern; escoltar del llit estant converses emeses a uns metres de casa amb un to massa elevat, o suportar pudors alienes... I no hauríem de lamentar no haver pogut esquivar les caques de gos, els xiclets o altres obstacles i/o detritus de tota mena que ens minen el pas.
Una altra cosa són els inconvenients, inevitables, causats per les obres públiques que omplen la nostra ciutat. Els sorolls, la pols, les cues i molèsties potser fan de més mal suportar a l'època de les calors, però també és cert que les conseqüències serien pitjors en altres moments de l'any i afectarien a molts més ciutadans. S'imposa tenir paciència: qui vol presumir, ha de patir!
24 d'agost de 2009 (Article publicat al bisetmanari Hora Nova el 28 d'agost)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada