29 d’octubre de 2009

Savis i aprenents


"Si vols ser savi, llegeix; si vols ser més savi, escriu; si vols ser molt més savi, ensenya". Fa poc, la meva admirada professora Mariàngela Vilallonga recordava aquestes paraules de Miquel Batllori, sens dubte un home savi i discret. Més enllà del fet que pugui semblar massa pretensiós donar per bo el que sentencien, és innegable que contenen un gran pòsit de veritat. Llegir, és innegable, ens pot fer més o menys savis (en un sentit ampli), però les múltiples vivències que ens depara la tasca d'ensenyar són, sens dubte, la millor de les escoles.
A vegades he sentit lloar la gran dosi de proïsme i vocació que suposa dedicar-se a la docència. Estic d'acord que la vocació és un pilar fonamental per emprendre aquesta feina. No comparteixo, però, la idea que sigui una feina altruista. No: ans al contrari, i parlo per mi, hi ha un innegable interès i egoisme en l'exercici d'aquesta vocació. I és sa que així sigui: només quan creus fermament que qualsevol situació pot ser propícia per obtenir algun aprenentatge pots ser un ensenyant honest. I només cal una mica d'humilitat per acceptar-ho. Aprenem dels grans mestres, però també dels més negats dels nostres deixebles!
M.Àngels Vila Safont
3 d'octubre 2009

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

I tu, què hi dius?