A vegades he sentit lloar la gran dosi de proïsme i vocació que suposa dedicar-se a la docència. Estic d'acord que la vocació és un pilar fonamental per emprendre aquesta feina. No comparteixo, però, la idea que sigui una feina altruista. No: ans al contrari, i parlo per mi, hi ha un innegable interès i egoisme en l'exercici d'aquesta vocació. I és sa que així sigui: només quan creus fermament que qualsevol situació pot ser propícia per obtenir algun aprenentatge pots ser un ensenyant honest. I només cal una mica d'humilitat per acceptar-ho. Aprenem dels grans mestres, però també dels més negats dels nostres deixebles!
M.Àngels Vila Safont
3 d'octubre 2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada