Vivim en una societat amb tics d'adolescent malcriat. Volem i dolem. Volem canviar coses, però som incapaços de renúncies. Volem adaptar-nos als nous temps: ser oberts, laics, moderns, europeus... però encara hi ha qui posa el crit al cel quan algú gosa criticar argumentadament una de les tradicions més bàrbares: gaudir de "l'art" de maltractar toros amb aires de pinxo. També són legió els qui s'indignen quan algú gosa insinuar que la nostra "immaculada" -per allò d'intocable?- Constitució requeriria com a mínim una mà de pintura, a l'espera d'altres reformes... Quin país! Volem una societat 2.0, però no tenim les eines ni les infraestructures addients. Volem un nou calendari escolar, més racional, però sense renunciar a les festivitats religioses -sovint poc més que reminiscències d'altres temps- i oblidem on som i d'on venim sense tenir prou clar on volem anar a parar ni el camí que hem de seguir... On és la racionalitat pròpia, se suposa, de la maduresa? Enlloc, òbviament. És clar que emmirallar-nos en els altres està bé i és, fins i tot, sa i recomanable. Sempre que no pretenguem ser com ells a qualsevol preu i passant per alt la nostra pròpia idiosincràsia, és clar.
En aquest context i a hores d'ara, que cal replantejar el calendari escolar és un fet obvi. No per això ha de ser fàcil: defensar el contrari no duu enlloc, però aquesta mena de canvis no es poden produir unidireccionalment perquè impliquen directament o indirecta massa elements de la societat. No es poden fer les coses de manera frívola i sense tenir en compte tot l'enrenou que ens ve a sobre! Em fa l'efecte que alguns volen començar la casa per la teulada i s'obliden dels fonaments... Que vagi alerta el senyor Maragall: a veure si tot plegat no el durà a repetir la història de El vestit nou de l'emperador amb ell de protagonista! La sabeu, oi?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada