Com molts altres ciutadans i ciutadanes atrafegats pel dia a dia o, simplement, despistats de mena, acabo de constatar amb una barreja de consternació i sorpresa que l'any ja se'ns acaba altra vegada... I sembla que era ahir! És clar que la distracció no té gaire mèrit aquest desembre mandrós que ens ha dut la fred tard i de cop. Abans ens han picat l'ullet les lluentors d'urgència dispendiosa del Nadal imminent que no pas els tremolors de desembre congelat. Ja fa dies que des de carrers, balcons i aparadors tota mena d'ornaments de gust, sovint, ben dubtós -deixeu-m'ho dir- ens recorden que és època de desenfre consumista. La fred, en canvi, es feia l'orni encara no fa vuit dies i impedia als més presumits lluir els abrigalls de temporada. Per això ens ha sobtat més encara descobrir que se'ns està acabant el calendari i ja no tenim temps per acomplir els propòsits que ens havíem fet. D'acord: potser vam ser massa pretensiosos, o no vam saber calcular prou, o bé les circumstàncies no ens hi han ajudat; tan se val si hi ha excusa o no... El cas és que ja hi tornem a ser! I no me'n puc estar de caure en la temptació llaminera de tornar a plantejar-me propòsits d'any nou i, fins i tot, d'imaginar-me que els desitjos s'acompliran.
Me'n guardaré prou d'atuir-vos amb els més íntims... però sí que m'agradaria fer-vos cinc cèntims dels que m'agradaria veure realitzats a la meva ciutat.
Una prèvia: per bé o per mal, al desembre ens urgeix la necessitat irreprimible de fer balanç. I en els clarobscurs del nostre panorama municipal destaquen, d'una banda, les obres constants, que insistents i emprenyadores, ens han atacat per tots els flancs i ens continuen posant a prova la paciència. Temps tindrem de fer-ne balanç quan la ciutat estigui -no perdem l'esperança!- més endreçada; mentrestant: paciència. D'altra banda, tenim la diversitat d'actes i estímuls que han acompanyat la capitalitat de la cultura catalana (CCC'09), que justament es clou ara amb un regust prou positiu.
Sortosament, al final sempre s'imposa la voluntat de mirar endavant. Voleu saber què m'agradaria, com a fiquerenca, que ens portessin els Reis? Una ciutat neta i ordenada on la cultura i l'educació fossin els eixos de la convivència, els fonaments de la cohesió social i els motors del progrés. Uf! No m'hi poso per poc, oi? Però bé, ja hem convingut abans que els propòsits a vegades són molt pretensiosos... i suposo que estarem d'acord també que somniar no té preu. Per això em permeto el luxe de fer, no una carta als Reis d'Orient -de fet, ja fa massa anys que no hi crec!-, sinó una petició als qui ens manen perquè administrin els béns públics amb sentit comú, responsabilitat i efectivitat: que ens donin bon exemple, per què ens entenguem.
Fóra bo, doncs, que es deixessin de despeses d'aparador i que invertissin en el futur a partir d'allò que ha començat a funcionar en el present..(diguem-ne "cultura"?) i sense oblidar allò que caldria millorar si volem una ciutat amb esperança de progressar de veritat:l'educació. Ah! També seria un detall que la guàrdia urbana hi fos quan se la necessita.
Si ens hi posem tots plegats, podem aconseguir molt més cortines de fum. Fum, fum, fum!
M. Àngels Vila Safont
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada