Crec recordar que era Plató qui deia que la justícia no és sinó la conveniència del més fort.
Si en fa d’anys! Però, en essència, poques coses deuen haver canviat... Mireu sinó aquests nostres “líders” i governants, que fan i desfan, trien i remenen, manipulen i regeixen les nostres vides capritxosament en nom de la solidaritat i del benestar de la “comunitat”! És clar que mai no acaba de quedar prou clar fins on abarca el concepte “societat” quan es tracta d’obligar alguns individus (que no tots) a contribuir al bé comú.... Sempre n’hi haurà que tindran comptes a Suïssa i només seran “informats” (no fos cas que s’ofenguessin!) de la conveniència de declarar els seus béns aquí...
En aquest context (on la via més fàcil és estrényer els assalariats -i on, pensionistes i funcionaris som el cap de turc, com si la crisi fos només culpa nostra i haguéssim d’expiar el mal de tenir un sou segur-) més d’un polític nostre deu pensar: “Que no ens toquin els sous!”. Tant se val de quin color siguin, que n’hi ha per donar i per vendre a tots els bàndols.
Ara bé, que vicealcalde i alcalde figuerencs comparteixin “l’honor”, dubtós, de figurar en lloc capdavanter entre els polítics gironins que més cobren, no és cap garantia d’eficiència i productivitat. És clar que molt hi té a veure el fet que tinguin el do de la ubiqüitat, que els permet ser alhora diputats i màxims governants de casa nostra, aquesta petita “ciutat sense llei” que demana més esforços dels que se li dediquen. És de justos, però, recordar que el consistori figuerenc va ser pioner a l’hora de preveure retallades: abans no es trenqués l’anterior pacte de govern ja es van aprovar uns pressupostos per força austers que incloïen una mesura que ha resultat ineludible apel·lant a la solidaritat i al sentit comú: la retallada de retribucions (un altre tema és si aquesta retallada s’ha aplicat ja o no...). Tot plegat, res que no pugui entendre qualsevol amb dos dits de front, si es raona degudament i si el cinturó ens l’estrenyem tots i totes!
Alerta: no es tracta de pretendre que els governants facin la feina de franc: la responsabilitat i les implicacions de la tasca que assumeixen és indubtable. I el mèrit que suposa tenir el valor de voler estar a l’aparador i menar el carro, també. Però -digueu-me ingènua- no em sembla ni just ni comprensible ni recomanable que, mentre a la majoria se’ns exigeix treballar més, cobrar menys i, encara, donar les gràcies, continuï sent possible que uns quants acaparin càrrecs públics, a risc de no ser aquí ni allà, i cobrant el que cobren. Per cert, crec recordar que un diputat figuerenc a les corts espanyoles constava entre els finalistes en l’elecció del diputat desconegut...
