TARDA DE JULIOL
Xafogor canicular. Espessor d’idees... A casa les migdiades són inexistents, però em resisteixo a acceptar l’evidència que els meus fills són del tot impermeables a la temptació d’una capcinada reparadora (per desgràcia meva, no cal dir-ho!). És clar que deu ser un tret heretat (i de mi, per ser exactes!). Resultat inevitable, doncs: nervis i suor a flor de pell i a parts iguals. Sempre queda el recurs d’engegar la tv, o escampar uns quants llibres, subtilment, per veure si el cuquet de la lectura ajuda a calmar les feres... Constato, però, que la sincronització no és mai possible, tret d’escassos instants que, com un miratge, m’i·llusionen excessivament perquè estan condemnats a ser efímers. Què hi farem! M’hauré d’afegir a la gresca... I demà potser m’hauré de plantejar remullar aquestes tones d’energia passant la tarda a la piscina... vigilant, inevitablement, que no atropellin ningú, que no suquin l’entrepà a l’aigua o que algú es recordi de mi (la mare...!) pels esquitxos, els crits o les curses frenètiques de les criatures a poc que em distregui. Estiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada