La foto

Abans de res, he de demanar perdó a la mare. M'escolto els seus consells i en prenc sempre nota, però, de tant en tant, tenim petites discordances. Com ara, que he decidit tornar a formar part d'una llista electoral. De fet, ja s'ho temia prou! I segur que m'ho sabrà perdonar.

Des de fa una temporada han estat molts els coneguts que m'han abordat amb la mateixa pregunta i a tots els he anat donant la mateixa resposta: quan arribi el moment, ja es veurà. I el moment ha arribat: ara ja no puc negar l'evidència. Sí: surto a la foto!  Avui, després d'uns dies de repòs forçat perquè he estat una mica pioca, he sortit del niu per quedar ben retratada.

M'espero reaccions de tota mena: felicitacions sinceres, comentaris àcids, dards poc o molt letals (a la cara, o d'esquena), consells benintencionats o amb segones, cares d'esglai, d'incredulitat, de llàstima... En fi: a aquestes alçades ja tinc més que paït que en veuré i sentiré de tots colors i que és un risc que va implícit al fet de donar la cara per alguna causa i d'exposar-te al públic. 

Per què assumeixo el repte? Els motius són múltiples i diversos. A vegades hi pesa una miqueta el cor, però, per sobre de tot, hi pesa el cap, el sentit comú.

Us en resumiré uns quants:

•  L'equip. 

M'engresca. Els primers llocs els ocupem persones que ens coneixem i que ja hem estat treballant en equip, sota el lideratge d'en Pere. En Pere és un líder positiu: té una gran capacitat de treball, però alhora és capaç d'engrescar-nos i de delegar quan convé. Som gent diversa que ens avenim i som capaços d'encaixar les nostres diferències, que també hi són. La complicitat és bàsica per treballar en equip, com ho són la confiança mútua i la capacitat d'acceptar les diferències i d'integrar-les. El grup és divers, com la ciutat que representa.

•  El líder. 

Una persona amb un coneixement real de la ciutat i que coneix de primera mà el funcionament de l'administració pública. L'experiència és un grau. Per a alguns pot ser un handicap.  Més d'un li retraurà que ja no és sang nova: tant se val, nosaltres creiem que és un valor afegit. En Pere no és amic de la demagògia, i té la dèria de documentar-se abans de parlar. Li agrada treballar amb rigor des del lloc que sigui. I, creieu-me, fer oposició en les condicions d'aquest últim mandat no ha estat gens fàcil!  Però s'ha marcat l'objectiu d'apropar-se a la gent, i ho ha fet: conversant amb entitats, associacions, clubs, al carrer, a la botiga... És capaç d'estar al capdavant del grup i no li fa res ser el primer d'arremangar-se

• El projecte. 

Perquè hi ha un projecte amb cara i ulls, nascut d'escoltar els ciutadans i de conèixer la realitat que ens envolta. Perquè les propostes són realistes: no es basen en focs artificials. Perquè tinc una prioritat, que és la meva família, que es mereix una ciutat feta a mida dels seus habitants.

Se m'acut que hi ha molt més motius per sentir-me orgullosa de formar part d'aquest grup, però potser el més poderós de tots es resumeix en la paraula CONFIANÇA. Perquè sé que puc confiar plenament en en Pere, l'Alfons i en César i en tots els que ens hi acompanyen.

Ja som tots prou grans per saber que la il·lusió no és suficient per construir projectes. Calen rigor, treball i un coneixement  fonamentat del punt de partida per tal de poder afrontar amb garanties els reptes, aprofitar les fortaleses i superar les debilitats.

Ara només queda mirar endavant i que, entre tots, ajudem a construir la ciutat que volem.

(He de dir que la foto ja m'ha costat, d'entrada, un sopar 

i vés a saber quantes coses més d'aquí al 24M!)